L’objectiu d’aquest inventari ha estat realitzar una consulta massiva de fonts documentals històriques, fonamentalment georeferenciades i accessibles telemàticament, per a la comprovació de l’existència històrica (immemoriabilitat), de camins existents actualment o abandonats; a més d’analitzar quina ha estat la funcionalitat històrica dels camins i també realitzar el treball de camp per a la caracterització morfològica de cada camí. Això ha permès trobar que, dels 147 camins estudiats, 130 presenten indicis ferms de titularitat pública i 17 presenten indicis febles o parcials de titularitat pública.
Segons la llei, cal que s’inventariï la totalitat dels camins de titularitat pública d’un municipi, sigui quina sigui la seva tipologia o el seu estat perquè el criteri únic d'inclusió a l’inventari és que es determini que la seva naturalesa jurídica de propietat pública. D'acord amb la llei, els municipis poden adquirir béns de qualsevol forma admesa en dret, però quan es tracta de camins cal fer una clara distinció entre el viari antic i el modern, ja que si bé pel que fa al viari modern les formes d’adquisició més freqüents seran les convencionals (cessió, expropiació, donació, permuta, compra), mentre que quan es tracta de camins històrics la forma habitual d’adquisició del bé és la prescripció immemorial. |
