De preses a muses: la fotografia com a eina d'empoderament
El projecte de fotografia participativa 'Traspassant l'objectiu' posa les internes de Brians 1 al centre.
De preses a muses: la fotografia com a eina d'empoderament.

SOCIETAT / Social.cat / AMIC  
26/03/2022 16:58
Imagina't que estàs al desert, fa molta calor i tens molta set. Llavors, d'entre les dunes, algú apareix i t'ofereix un got d'aigua. Doncs, per a les internes de la presó Brians 1 de Barcelona, Traspassant l'objectiu és aquest got d'aigua. O, almenys, així és com ho descriu Camila Oliveira, una interna - actualment en tercer grau - que va tenir l'oportunitat de participar en aquest projecte artístic impulsat per la Fundació Setba.

Traspassant l'objectiu és un projecte de mediació artística que va començar el 2020 i que, sota la direcció de la fotògrafa i activista Marta Fàbregas, està dirigit a dones privades de llibertat a Catalunya, tot i que "la intenció és estendre-ho a totes les presons de dones de l'Estat espanyol", explica Cristina Sampere, directora de la Fundació Setba. De moment, ja han dut a terme quatre edicions a la presó de Brians 1, dues cada any, i ara estan acabant la primera edició a Wad-Ras.

La finalitat és contribuir a l'apoderament de les internes incidint en el paper de "muses inspiradores" que són cadascuna d'elles; proporcionar a les dones un nou llenguatge expressiu, la fotografia, i adquirir coneixements sobre el funcionament de la càmera i del retrat fotogràfic; crear sinergies i complicitats entre les participants a través del treball en equip; i reflexionar sobre el paper actual de la dona, el feminisme i la igualtat, alhora que visibilitzar el paper de les dones internes als centres penitenciaris.

I és que, també a la presó, les dones són les grans oblidades pel sistema. Representen només el 7% del total de la població reclusa i disposen de menys instal·lacions i recursos que els homes. A més, el 75% de les dones privades de llibertat ha patit violència masclista en algun moment de la seva vida, segons dades de Mèdia.cat de 2019.

Les sessions formatives

Totes les sessions es duen a terme a l'Antic Especial, espai en desús de Brians on hi havia hagut les cel·les d'aïllament. Allà s'hi instal·la un petit plató fotogràfic amb focus, tot i que també s'aprofita la llum natural del pati. A l'inici de la primera sessió, la Marta Fàbregas dona una breu classe teòrica de fotografia i explica conceptes com la velocitat de la llum, l'obturació, o l'enquadrament, així com consells de modelatge i de com posar. Després, en grups de dos, les participants comencen a fer-se retrats, intercanviant-se els papers de model i fotògrafa, fins que aconsegueixen "arribar a la bellesa de l'altra persona", conta Laura Gàlvez-Rhein, fotògrafa documentalista del projecte.

Les participants són dones que, en general, "mai han agafat una càmera fotogràfica o, almenys, mai l'han usat de manera professional", assegura la directora del projecte. Tanmateix, quan acaben les deu sessions - d'uns 90 minuts cada una i que intenten fer dues vegades a la setmana si la Covid-19 els ho permet - els resultats són espectaculars, i no només perquè les fotografies semblen fetes per la mateixa Fàbregas, sinó per l'estat d'ànim en què marxen totes. "Són persones amb molta inestabilitat emocional", detalla la fotògrafa i activista, que apunta que a vegades les dones estan desesperades perquè, per exemple, és l'aniversari del seu fill, però no els han concedit el permís i no ho podran celebrar amb ell. És per això que és "molt gratificant quan acaben la sessió i se t'apropen per dir-te que gràcies al taller s'han oblidat de tot i se senten reconfortades", assegura.

Després de cada sessió, Fàbregas es descarrega les fotografies que han fet les internes, les edita i imprimeix per donar-los-hi a la següent sessió. "És molt bonic, perquè quan elles reben les fotos es veuen guapíssimes i les envien a la família. Les fotos es converteixen en un tresor", afirma l'activista feminista. Després, a la penúltima sessió, quan les dones ja han agafat confiança tant amb la Marta com amb la càmera i entre elles i amb elles mateixes, l'equip de professionals les converteix en muses que posen davant l'objectiu de Fàbregas, que les retrata com mai s'han vist: senceres, de cos i d'ànima.

Així, Traspassant l'objectiu és molt més que un taller. Més enllà de millorar-los l'autoestima, a través de la fotografia i del treball en grup, les participants creen xarxa "amb gent amb qui han conviscut anys sense saber-ho", explica Gàlvez-Rhein. L'ambient càlid i proper que es respira durant les sessions i que "afavoreix que les dones es puguin anar obrint" és en part gràcies a l'obstinació de Marta Fàbregas. I és que, mentre que a la presó "les dones són un número o un cognom", durant aquells 90 minuts recuperen el seu nom de pila, perquè des del primer moment la fotògrafa "s'entesta a aprendre's els noms de les vint participants", apunta Cristina Sampere amb un somriure.

Brians: Mujeres invisibles

Ara, la Fundació Setba ha recollit les primeres quatre edicions del projecte en el seu primer fotollibre Brians: Mujeres invisibles. El llibre, editat per Lumínic, està dividit en tres blocs. El primer inclou un recull dels retrats fets per les internes durant els tallers, així com de la directora artística mostrant-les com a muses. En aquesta primera part també s'hi troben tot un seguit de fotografies de l'espai del centre penitenciari de la fotògrafa Laura Gàlvez-Rhein, col·laboradora del projecte.

Els següents dos blocs són dos reportatges "molt especials". El primer és de la Camila Oliveira, una brasilera que era interna a Brians 1 quan es va dur a terme la primera edició de Traspassant l'objectiu i que es troba actualment en tercer grau. Oliveira, que havia estudiat comunicació audiovisual al seu país d'origen, es va mostrar molt interessada en el projecte des de l'inici i tan bon punt va sortir de la presó va contactar Marta Fàbregas per continuar formant-se com a fotògrafa. Amb Brians: Mujeres invisibles, Camila Oliveira ha vist com la seva vida feia un tomb i passava de presa a coautora gràcies al reportatge que va fer a les seves companyes de Brians 1, víctimes de violències masclistes.

El segon reportatge és de Sofia Kyprisli, participant de la primera edició i qui continua a Brians. Amb la fotoperiodista Sandra Balsells com a mentora, Kyprisli va col·laborar en la segona edició tot documentant el making-of de la jornada, i ara publica en aquest fotollibre un reportatge sobre les feines que desenvolupen les dones en el centre penitenciari. El llibre ja està a la venda al web de la Fundació Setba i Lumínic, així com a diverses llibreries de Barcelona.

Arxivat a: DE PRESES A MUSES 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Torna la calor de ple estiu a la Catalunya Central
Aigües de Manresa inicia obres per millorar la xarxa d'aigua i clavegueram de Manresa
Instal·lació de tres càmeres de vigilància forestal
El concert ‘Pla de Lluna al Camí Ignasià’ torna la nit del 13 de juliol
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]