Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Manresa aixecarà cent pisos a l'antiga fàbrica de l’Alcoholera
Es tracta d’una promoció del Banc Santander que “desencalla un àmbit aturat des de fa anys” i que farà guanyar “un pulmó” a la ciutat; la CUP recorda que calen 19.000 veïns per omplir tots els habitatges buits que hi ha actualment
L'Antiga Alcoholera està ubicada al costat de l'estació de busos i forma un triangle amb el carrer Sant Antoni Maria Claret i la carretera de Santpedor. Foto: Jordi Preñanosa
El ple de Manresa va aprovar dijous al vespre de manera definitiva el conveni urbanístic amb el Banc Santander que permetrà construir una promoció de cent pisos al solar de l’antiga Alcoholera Manresana. El punt es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern (de CDC i ERC), de Ciutadans i del regidor no adscrit Miquel Davins. El PSC finalment es va abstenir i la CUP hi va votar en contra. El regidor de Democràcia Municipal no va assistir al ple.
La idea del Banc Santander és construir cent pisos d’uns 120 metres quadrats cada un en un solar que forma un triangle de 6.830 metres quadrats entre la carretera de Santpedor, el carrer Sant Antoni Maria Claret i l’estació de busos –també hi ha l’estació de Ferrocarrils. La zona ha estat utilitzada els darrers anys com a magatzem d’una constructora i a dins es manté dempeus la xemeneia de l’Alcoholera, que es preveu que es restauri. També es rehabilitaran part de les façanes de la nau original.
El regidor de Planejament, Marc Aloy, va explicar que el conveni responia a “la necessitat d’arribar a un acord amb el propietari majoritari del terreny–el Banc Santander– per a l’edificabilitat”. Va concretar que s’ha aconseguit rebaixar la que preveia el pla general del 1997 –de 2 a 1,44 sobre rasant– i que la ciutat guanyarà 2.700 metres quadrats de zona verda que, sumats a l’ampliació de voreres, resultaran 3.500 metres quadrats de nou espai públic. Un “pulmó” per a la ciutat, va dir. I va afegir: “Amb l’operació es desencalla un àmbit aturat des de fa dècades”.
La CUP, principal grup a l’oposició, es va mostrar crítica i va vaticinar que “d’aquí 4 o 6 anys, quan els pisos ja estiguin fets, Manresa continuarà sent la ciutat dels pisos buits i no haurà aconseguit les 19.000 persones que fan falta per omplir-los”, va dir Gemma Tomàs.
Joaquim Garcia, del PSC, va dir que s’abstindrien –en l’aprovació inicial hi van votar en contra– perquè, tal i com havia demanat el grup, s’havia afegit al conveni el 10% de l’aprofitament privat –Aloy va dir que abans no ho havien fet perquè ja ho preveu la llei– i perquè entenen que la propietat “té el compromís” de fer les obres, un fet que va definir com “una oportunitat d’arranjar l’entorn i dinamitzar l’economia en temps de crisi”. Tot i això, el PSC es va abstenir perquè, segons va dir Garcia, el conveni no fixa “com es corregeixen els beneficis que concedim si no compleixen els terminis”.