 |  |
| Un dron evidencia la sequera als Aiguamolls de la Bòbila |
El bagenc Xavier Peiruza fotografia la zona humida de Santpedor amb deu mesos de diferència; les imatges mostren els efectes de l’absència d’aigua a l’ecosistema |
| ||
| BAGES / Carmina Oliveras | ||
| 09/02/2016 11:35 | ||
| Se sol dir que una imatge val més que mil paraules i, tot i que en aquest cas en són dues, la premissa també és aplicable. Dues fotografies fetes en deu mesos de diferència per un dron als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor evidencien la sequera que està patint tot el país i mostren, a vista d’ocell, com de radicalment pot canviar un paisatge quan no pot beure aigua. Les imatges les ha capturat el dron del santpedorenc Xavier Peiruza, que fa tot just un mes ha posat en marxa l’empresa Xpei Drone, una aventura que li ha permès plasmar el què era “un hobby” en una idea de negoci. Peiruza ha explicat a El Setmanari que la primera imatge la va prendre l’abril de l’any passat. S’hi observen uns aiguamolls exuberants, de plena primavera, amb aigua i vegetació abundant, envoltats també de verds camps. Deu mesos després, la situació s’ha capgirat del tot. La zona mostra ara una imatge més erma que, si no fos per l’arbrat central, seria més pròpia d’un desert. No s’hi veu ni gota d’aigua i el verd ha virat ara cap a un to molt més sorrenc. “De moment, no és preocupant, fins i tot és beneficiós” Josep Illa, regidor de Medi Ambient de Santpedor, ha assegurat que, de moment, la situació no és preocupant, si bé ha reconegut que si la sequera es perllonga més temps “aleshores sí que es podrà parlar d’afectació”. De fet, i contràriament al què es podria pensar, ha detallat que els episodis de sequera són, fins i tot, beneficiosos per als aiguamolls. Segons ha especificat, els organismes invertebrats que hi viuen tenen mecanismes per aguantar períodes secs que no tenen les espècies que hi han estat introduïdes. Així, “les pròpies l’aguanten, mentre les impròpies no i el comptador es torna a posar a zero, és una regulació natural”. A més, els períodes amb absència d’aigua, relata, fan “que l’oxigen i els gasos puguin fluir millor”, un fet que, si s’esdevé en cicles, “és beneficiós” per a les zones humides.  La primera sequera que es produeix a l’hivern Illa ha relatat que no és el primer cop que una sequera afecta els aiguamolls, tot i que sí que és la primera vegada que es produeix durant l’hivern: “les altres dues van ser durant dos estius”. En aquest sentit, explica que “la d’ara és diferent, perquè som a l’hivern i no hi ha aigua”, tot i que reitera que el fenomen “no és desconegut”. De moment, subratlla, “no és preocupant”, ja que a més s’ha de tenir en compte que “els aiguamolls tenen una elevada capacitat de recuperació”. A més, diu, “si ens atenem als cicles, el més habitual és que les pluges arribin”. Per això, titlla l’episodi “d’anecdòtic”, si bé reconeix que, si d’aquí al març no plou, “aleshores sí que ens preocuparem, però pels aiguamolls i per tot el país, no serà una mal de cap a part”. Els aiguamolls, conclou, “són un reflex de la situació general”. Vuit hectàrees amb fauna i vegetació Els Aiguamolls de la Bòbila estan situats a uns 500 metres del poble de Santpedor, en direcció sud. Es tracta d’un ecosistema aquàtic, amb fauna i vegetació pròpies de les zones humides. Ocupen una extensió de tres hectàrees de zona inundable i de cinc més de zona per reforestar. L'existència dels aiguamolls té el seu origen en l'extracció d'argiles que realitzava una antiga bòbila instal·lada a l'indret. En rebaixar-se els terrenys, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície. Els treballs de restauració executats el 1994 van incloure la creació de microhàbitats, aconseguint convertir la zona en un espai natural amb una gran diversitat d'espècies animals i vegetals. |
||
| ||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |