Tanmateix, sentir que s'ha sortit del cos no demostra que això hagi passat físicament. El que s'experimenta és un canvi en la manera de percebre el propi cos i la posició que ocupa en l'espai. Per entendre què passa, cal tenir en compte que el cervell construeix constantment la nostra percepció corporal. Combina la informació que rep de la vista, el tacte, l'equilibri i els músculs per saber on som i com ens movem.
Quan aquesta informació no s'integra correctament, podem experimentar sensacions estranyes. Una de les zones que ha despertat més interès entre els investigadors és la unió temporoparietal, una regió cerebral que participa en la integració de diferents senyals sensorials i en la percepció de la pròpia posició. Alguns estudis han relacionat les alteracions d'aquesta zona amb les experiències extracorpòries. Això suggereix que la sensació de sortir del cos podria aparèixer quan el cervell modifica la manera com combina la informació sobre el cos i l'espai que l'envolta.
No totes aquestes experiències estan relacionades amb accidents o situacions pròximes a la mort. Algunes persones les descriuen quan s'estan adormint o quan es desperten, especialment si experimenten paràlisi del son, un fenomen en què la persona recupera la consciència, però durant uns instants no pot moure's. En aquests moments poden aparèixer sensacions de flotació, presència o moviment que semblen completament reals. La barreja entre el son i la vigília pot alterar temporalment la percepció del cos.
La neurociència ha aconseguit explicar alguns dels mecanismes que podrien intervenir en aquestes experiències, però no totes les vivències són iguals ni tenen necessàriament el mateix origen. En el cas de les experiències properes a la mort, a més, és difícil determinar exactament quan es produeixen les sensacions que les persones recorden després de recuperar-se.
La sensació de sortir del propi cos continua sent un exemple de fins a quin punt la percepció humana és complexa. El cervell no es limita a rebre informació de l'exterior: també construeix la sensació de qui som, on som i quin lloc ocupem al món. I, de vegades, aquesta construcció pot portar-nos a sentir que som en un lloc impossible. |