Aquest és un resum de la nota de premsa de Meteocat. El principal canvi és que els radars passaran d’un sistema de polarització simple, en el qual l’emissió de les ones radar retorna una imatge en horitzontal dels fenòmens meteorològics com la pluja, la pedra o la neu, a un sistema de polarització dual, que permetrà que aquesta visió sigui en horitzontal i en vertical. Serà com si de sobte ens poséssim unes ulleres 3D, així que podrem inferir molt més acuradament la morfologia i densitat de les partícules d’aigua d’una tempesta i distingir millor si són gotes d’aigua, de neu, d’aigua neu o calamarsa. Aquesta millora en les imatges del radar permetrà fer millors estimacions de pluja acumulada durant una tempesta, identificar les capes de fusió de la neu i, fins i tot, estimar la mida de la pedra en un episodi de temps violent. L’ús més conegut d’aquests instruments de teledetecció és que permeten saber a on està precipitant, amb quina intensitat i seguir l’evolució de ruixats i tempestes.
No obstant això, els productes que es generen a partir de les imatges del radar són cada cop més utilitzats per altres fins més enllà de la meteorologia, com el seguiment dels incendis per saber a quina altitud arriba la columna de fum i en quina direcció, i el seguiment d’ocells i insectes en agroecologia. A més de la millora en la polarització, els nous radars passaran d’emetre polsos electromagnètics d’un màxim de potència de 7,5 kW a 200 kW. Per una banda, aquesta modificació permetrà que el senyal radar arribi més lluny en travessar zones de precipitació intensa i que detecti zones de precipitació més feble, podent fer una estimació més bona de la intensitat de la tempesta i detectar millor els patrons que van associats a temps violent. Per altra banda, les dades que es generin tindran major resolució.
La renovació es farà de manera esglaonada, aturant d’un en un els radars a fi i efecte de reduir les afectacions, tant a la imatge composta com als productes derivats. Es calcula que cada radar estarà aturat uns quatre-cinc mesos, perquè abans d’instal·lar el nou model de radar cal fer obres d’adaptació i millora dels edificis que allotgen els radars. El primer de la seqüència és la Panadella, que es va instal·lar el 2003 i que se situa a prop de la Creu del Vent (793 m), al municipi de Montmaneu, a l’Anoia. El radar està situat en un edifici de 23 m d’altura i té la posició més central de la XRAD, motiu pel qual serà el primer a aturar-se, ja que, un cop renovat, i amb un abast més extens, cobrirà molt millor les apagades dels altres tres radars. A més, tot i no tenir aquest radar en actiu, la resta de radars fan un escaneig de llarg abast (250 km) que arriba a cobrir tot el territori, que és el punt de partida en la vigilància meteorològica i que es mantindrà durant les obres. |
