Les Torres de Fals mostren tot el seu atractiu en el tercer dels Aplecs de Castells de Frontera i Rajadell ha acollit el quart dels Aplecs del cicle d’aquest 2026 corresponent a Castells de Frontera.

Fa poc més de mil anys Fals tenia un important pes sobre algunes zones del que actualment es consideren comarques centrals de Catalunya. Era l’època que els castells de frontera, com el de Fals, delimitaven els territoris que estaven sota el poder dels descendents del comte Guifré i els que formaven part de l’Andal·lus. Un període que la gent del país vivien d’una economia de subsistència i que començava a emergir el català. Aquestes pinzellades i moltes més s’han pogut conèixer en el tercer dels Aplecs de Patrimoni Obert 2026 que aquest matí s’ha celebrat a les simbòliques Torres de Fals. El nombrós públic assistent, dividit per grups, ha pogut conèixer sobre el terreny aspectes poc coneguts d’aquest històric espai que compta amb espais rehabilitats en els darrers anys.

Els especialistes que han intervingut han estat el filòleg, Jordi Badia, que ha explicat d’una forma molt planera les primeres passes del català amb el llatí com el principal referent, encara que no l’únic. L’arqueòleg, Pere Tardà, ha estat l’encarregat de parlar de torres i castells, amb una clara incidència amb els perfils socials i econòmics de cristians i musulmans. Els detalls de l’església de Sant Vicenç i la rectoria els ha exposat l’estudiós local i coordinador del Pessebre Vivent de Fals, Francesc Parcerisas, mentre que les característiques geogràfiques, geològiques i botàniques del Torrent de l’Infern les ha detallat el geòleg, Oriol Oms. El cinquè expert ha estat Francesc Rodríguez Bernal, historiador medievalista que ha investigat els orígens de Les Torres de Fals.

La darrera part de l’Aplec ha quedat definit per l’actuació del grup La Caravaggia, conjunt especialitzat en la interpretació de música antiga, sobretot del Renaixement, que ha omplert de gom a gom l’església de Sant Vicenç. Els assistents han tingut l’oportunitat de conèixer les característiques dels instruments de vent i percussió que toquen com el baixó, el baixonet, la corneta, la flauta, el sacabutx o el xirimies.



Aplec de Rajadell:

s’ha batut el record d’assistència amb més de quatre-centes persones concentrades a la plaça Major per viure i veure les actuacions musicals i dansaires que han protagonitzat la Cobla de l’Esmuc, el Grup de Dansa Cor de Catalunya i el Grup de Bastoners de Rajadell. L’espai, totalment ple, ha ovacionat els artistes, en especial, Manel Camp, autor de la suite de Patrimoni Obert i director de la formació orquestral, i Mònica Clarena, directora del grup dansaire.

En el conjunt dels quatre Aplecs que aquest octubre ha organitzat l’associació Patrimoni Obert s’ha superat el miler de participants. El primer va ser al Castell de Castellar, per continuar amb el Castell de Coaner -la pluja va obligar a traslladar-lo a Pala de Torroella-, Les Torres de Fals i avui el Castell de Rajadell. D’acord amb la fórmula àgil per conèixer el conjunt monumental que s’ha seguit en les altres convocatòries, el públic s’ha dividit amb cinc grups que, de forma rotatòria, han escoltat els diferents especialistes que han intervingut. Donat que l’interior del castell és privat i no es pot visitar, l’historiador Oriol Gasulla ha explicat davant una gran maqueta les particularitats d’aquesta antiga fortificació, a partir de la qual va néixer l’actual nucli antic del municipi. L’arqueòloga Cristina Belmonte, des de l’interior de l’actual museu i antiga rectoria, ha detallat com ha quedat definit aquest espai de divulgació patrimonial i etnogràfica.

El perfil dels carrers, de les cases escampades i d’alguns personatges locals els ha divulgat, sobre el terreny, l’expert en patrimoni del Bages occidental, Ernest Molins. Per la seva banda, la historiadora i estudiosa, Roser Parcerisas, s’ha encarregat de recordar curiositats, com les oracions i remeis tradicionals per curar. Les característiques geogràfiques, geològiques, paisatgístiques i botàniques les ha exposat el geòleg Oriol Oms, també d’una forma planera i en un espai adient, a tocar del centre urbà.

Com els altres tres Aplecs, el tast gastronòmic ha estat elaborat per l’Espai El Reguer, aquesta vegada acompanyat d’un vi del celler Fargas-Fargas. La presentació i dinamització de les jornades han anat a càrrec de Pep Garcia, posant de manifest les seves habilitats de comunicador amb tocs d’humor. Abans d’acabar, ha anunciat que els Aplecs tindran continuïtat l’any vinent. Enguany, els assistents han fet un viatge de poc més de mil anys enrere quan aquesta zona de la comarca del Bages era terra de frontera que separava els descendents del Comte Guifré i els que formaven part de l’ndal·lus.