Els mobles infantils de segona mà permeten estalviar diners i donar una segona vida a peces que sovint estan en molt bon estat. El secret és mirar-los amb ull crític abans de comprar-los, perquè un moble per a un nen ha de ser, per damunt de tot, segur. Convé començar per l’estabilitat. Cal empènyer el moble, balancejar-lo i comprovar que no balla, sobretot si és alt o té calaixos. Els armaris i les calaixeres haurien d’anar fixats a la paret, perquè un nen pot enfilar-s’hi.
Les peces que es poden afluixar també mereixen una ullada. Cargols, frontisses, ferratges i baranes han d’estar ben subjectes i en bon estat. Si en falta algun, convé preguntar si es poden substituir abans de decidir-se. Les pintures i els vernissos vells són un altre punt delicat. Una pintura escrostonada pot desprendre fragments, i els nens petits tenen tendència a fregar-s’hi o a mossegar-la. Si l’acabat està malmès, el més prudent és triar-ne un altre o renovar-lo amb productes adequats per a ús infantil.
També cal fixar-se en els espais on es poden enganxar els dits o el cap. Els buits entre barrots, les juntes dels calaixos o l’espai entre el llit i la paret poden ser perillosos. També és millor descartar els racons massa punxeguts. Un cop a casa, toca netejar-lo bé amb aigua i sabó suau i deixar-lo airejar. Aprofitar per afegir protectors a les cantonades o topalls als calaixos ajuda a adaptar-lo a l’edat del nen. |
