Segons l'Standard Life Longevity Study, més del 80% de les persones majors de 50 anys plantegen el seu futur assumint una expectativa menor que l'estadística real; a això se li suma que un 21 % de la ciutadania reconeix que no sap quina expectativa de vida hauria d'utilitzar per planificar el seu estalvi i acaba fent-ho a l'atzar.

La jubilació és una etapa cada vegada més llarga, però aquesta realitat no sempre es reflecteix en la planificació financera de la ciutadania, segons Caixa Enginyers, banca cooperativa que ofereix serveis financers i asseguradors. Tal i com afirma l' Standard Life Longevity Study, 8 de cada 10 persones majors de 50 anys planifiquen el seu futur financer assumint una expectativa de vida inferior a la real. Aquesta infraestimació de la longevitat pot portar a calcular un període de jubilació massa curt i, per tant, a no dimensionar adequadament les necessitats d'estalvi i patrimoni per afrontar aquesta etapa. 

La longevitat: el primer repte per planificar la jubilació

Segons l'INE, als 65 anys, les dones tenen una esperança de vida de 23,5 anys addicionals i els homes, de 19,7 anys. Tanmateix, aquesta perspectiva de longevitat no sempre es trasllada a les decisions financeres. De fet, segons el Standard Life Longevity Study, un 21 % de la ciutadania reconeix que no sap quina expectativa de vida hauria d'utilitzar per planificar el seu estalvi i acaba fent-ho a l'atzar.

En aquest sentit, Antoni Fernández, director general de Caixa Enginyers Vida i Pensions, assenyala: "Afrontar una jubilació cada vegada més llarga requereix analitzar amb deteniment el nostre horitzó financer. Sovint tendim a infraestimar la longevitat, i això pot condicionar les decisions d'estalvi que prenem al llarg de la vida laboral."

Viure més temps també implica gestionar millor el patrimoni

Però planificar la jubilació no consisteix únicament a acumular prou patrimoni durant la vida laboral. Quan arriba aquesta etapa, també cal decidir com utilitzar els recursos acumulats per mantenir el poder adquisitiu i cobrir les necessitats durant un període que pot ser cada vegada més llarg, segons Caixa Enginyers. Un dels principals factors a tenir en compte és l'impacte de la inflació. Segons dades de l'INE, l'IPC mitjà a Espanya ha augmentat un 4,90 % en els últims cinc anys, un 2,92 % en els darrers deu, un 2,13 % en quinze anys i un 2,17 % en els últims vint anys.

Aquest increment sostingut comporta una pèrdua progressiva de poder adquisitiu. Així, una renda fixa de 1.000 euros mensuals establerta el setembre de 2006 sense cap actualització hauria perdut un 34,9 % del seu valor real el 2026, equivalent a uns 651 euros actuals. Fins i tot amb un increment anual de l'1 %, la pèrdua de poder adquisitiu se situaria en el 20,6 %, equivalent a 794 euros actuals.

A més de l'impacte de la inflació, la composició del patrimoni i els patrons de despesa també evolucionen al llarg de la jubilació. Segons dades del Banc d'Espanya i de l'INE, la despesa mitjana anual de les llars es redueix un 35 % entre la franja dels 55 als 64 anys (37.568 euros) i la de 85 anys o més (24.426 euros). Al mateix temps, la riquesa neta mitjana de les llars de 75 anys o més se situa en 454.700 euros, amb una elevada concentració en actius immobiliaris. A partir d'aquesta edat, el 72,2 % del patrimoni de les llars es concentra en actius reals, principalment l'habitatge, mentre que només el 27,8 % correspon a actius financers.

Aquest context posa de manifest la necessitat de passar d'una planificació centrada exclusivament en com acumular patrimoni a una estratègia que també tingui en compte com desacumular-lo de manera ordenada, tenint en compte el ritme de despesa, les necessitats de liquiditat, l'evolució del patrimoni i la seva futura transmissió. Segons Antoni Fernández, "aquest context evidencia la necessitat de transitar d'un model centrat exclusivament en la construcció del patrimoni cap a una cultura de la desacumulació ordenada, on es defineixin el ritme de despesa, les prioritats, les garanties de liquiditat i la transmissió de l'herència".

La fiscalitat, un altre element a tenir en compte

La gestió del patrimoni durant la jubilació també implica valorar les diferents alternatives disponibles des del punt de vista fiscal, especialment quan una part important del patrimoni està concentrada en l'habitatge. En aquest sentit, el marc fiscal de l'IRPF contempla alternatives específiques per a les persones majors de 65 anys. Per exemple, en el cas d'una persona de 70 anys que ven un immoble no habitual per 220.000 euros, generant un guany patrimonial de 100.000 euros, la tributació ordinària en l'IRPF seria de 21.880 euros. Si reinverteix el 75 % de l'import (165.000 euros) en una renda vitalícia, la quota es redueix a 6.390 euros, fet que suposa un estalvi fiscal de 15.490 euros. Si reinverteix el 100 % de l'import de la venda (220.000 euros), el guany patrimonial queda totalment exempt de tributació, d'acord amb la normativa vigent.

Un assessorament personalitzat per prendre decisions amb confiança en cada etapa

La combinació de longevitat, inflació, evolució de les necessitats de despesa, composició del patrimoni i fiscalitatconfigura un escenari en què no existeix una única fórmula vàlida per a tothom. Per això, disposar d'un assessorament professional de qualitat i personalitzat pot ajudar a definir quin ritme de consum del patrimoni és adequat, quina liquiditat cal mantenir, com gestionar els diferents actius i quines alternatives existeixen per optimitzar-ne l'impacte fiscal, tenint en compte també les necessitats de transmissió del patrimoni.  "No només cal estalviar, cal saber utilitzar el patrimoni consolidat. La longevitat, la inflació, els mercats i la fiscalitat condicionen el pla, però el patrimoni pot aportar tranquil·litat si s'organitza bé. Atès que no hi ha una única solució, cal adequar-la a les necessitats individuals amb l'ajuda d'un assessorament professional. Des de Caixa Enginyers acompanyem als nostres socis i sòcies al llarg de totes les etapes de la seva vida, proporcionant-los un marc de rigor i transparència que els permeti prendre decisions financeres amb total confiança. Tot a través d'un assessorament personalitzat, inclusiu i de qualitat", afegeix Antoni Fernández.