L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages posa en marxa “Dones que fan camí”, un nou procés participatiu perquè la ciutadania esculli el nom del vial peatonal situat al barri de la Rosaleda, paral·lel a la carretera de Vic, que actualment no disposa de denominació.

La iniciativa vol donar veu a la ciutadania en la configuració del nomenclàtor municipal i, alhora, incrementar la presència de noms de dona als carrers i espais públics del municipi. En aquest procés, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del barri ha seleccionat tres científiques com a candidates:

Josefa Barba-Gosé Flexner
Núria López-Bigas
Josefina Castellví Piulachs

La votació està oberta fins al 22 d’octubre de 2026, ambdós inclosos, i cada persona pot votar una única vegada i escollir una sola proposta.

Es pot participar a través de diferents canals:
En línia AQUÍ
A través de l’APP mòbil municipal a l’apartat “ Participa”
Presencialment, mitjançant papereta, a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i a la Biblioteca Municipal.
També hi haurà una votació presencial el dilluns 19 d’octubre, de 11 del matí a 1 del migdia,  al local de l’Associació de Veïns de La Rosaleda

Poden participar-hi totes les persones empadronades a Sant Fruitós de Bages que tinguin 16 anys o més en el moment de la votació.

Qui són les “Dones que fan camí”?

Josefa Barba-Gosé Flexner (Barcelona, 1904 – Filadèlfia, 2000) Farmacèutica i neurocientífica. Va estudiar Farmàcia i Dret i es va formar a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sota la direcció d’August Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido. Posteriorment, va ampliar la seva formació a Londres i als Estats Units, a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.

La Guerra Civil va truncar la seva prometedora trajectòria a Catalunya i el 1937 es va exiliar als Estats Units. Allà va adoptar el cognom Flexner i va desenvolupar, juntament amb el seu marit, el neurofisiòleg Louis B. Flexner, una destacada carrera científica. A partir de 1951 va treballar a la Universitat de Pennsilvània, on va centrar part de la seva recerca en la neurofisiologia, especialment en els processos relacionats amb la memòria i l’aprenentatge. La seva trajectòria científica inclou més de cinquanta treballs de recerca.

Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975) Núria López-Bigas és biòloga i investigadora especialitzada en genòmica computacional del càncer. Nascuda a Monistrol de Montserrat l’any 1975, ha desenvolupat una destacada trajectòria en l’àmbit de la biologia computacional i la bioinformàtica.

És professora ICREA i dirigeix un grup de recerca a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona). La seva investigació se centra en el desenvolupament d’eines computacionals per identificar mutacions i gens implicats en l’origen i la progressió dels tumors. El seu grup ha desenvolupat eines per analitzar grans quantitats de dades genòmiques i ha contribuït a la identificació de gens relacionats amb diferents tipus de càncer. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons i distincions, i l’any 2023 va ser escollida membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, on va prendre possessió l’any 2024.

Josefina Castellví Piulachs (Barcelona, 1935 – Barcelona, 2026) Josefina Castellví i Piulachs va ser biòloga, oceanògrafa i escriptora, i una de les grans pioneres de la recerca marina i antàrtica. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i posteriorment es va especialitzar en oceanografia a París. El 1969 es va doctorar en ciències biològiques.

Va desenvolupar bona part de la seva carrera a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, on va investigar en l’àmbit de la microbiologia marina. El 1984 es va convertir, juntament amb Marta Estrada, en una de les primeres científiques catalanes a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida. Va ser una figura clau en la posada en marxa de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, a l’illa Livingston, que va dirigir entre el 1989 i  el 1997. La seva trajectòria científica i el seu paper pioner en la recerca antàrtica li van valdre nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.