Arriba als cinemes ‘El amor que permanece’ de Hlynur Pálmason després de participar fora de competició en la secció Cannes Première del Festival Internacional de Cinema de Canes. Aquest inspirat melodrama familiar del cineasta islandès és la seva quarta pel·lícula després de ‘Godland’ (2022), ‘Un Blanco, blanco día’ (2019) i ‘Winter Brothers’ (2017). ‘El amor que permanece’ és una coproducció europea de França, Islàndia, Dinamarca i Suècia, escrita pel mateix Pálmason, que retratar la vida d’una família després de la separació dels pares en una casa enmig de la planura islandesa. El pare treballa de pescador en alta mar passant llarg temps fora de casa mentre que la mare es fa càrrec dels quatre fills mentre treballa i alhora desenvolupa la seva creativitat artística. En aquest nou panorama humà de la reconstrucció, el pare intenta reenganxar-se a la família, però ella només el tracta com a amic i no li permet que es quedi mai a dormir, mentre un altre home intenta flirtejar amb ella sense massa èxit.
‘El amor que permanece’ és un bonic i quotidià mosaic humà en la seva dimensió de retrat fragmentari a base de trossos de vida dels seus protagonistes que es presenta pautat per les estacions meteorològiques i el ritme natural dels contorns en un cicle anual. Una preciosa pel·lícula feta amb sensibilitat, humor, amor i tendresa, que compta amb paisatges canviants i, també, alguns ingredients fantàstics o onírics. Una pel·lícula que s’obre amb una imatge prou eloqüent d’una casa, una llar, ara desballestada, a qui una grua arrenca la teulada, emblema de les runes d’un nucli familiar. Una gratificant miniatura humanística sobre els vincles passats i la seva remodelació present que compta amb un repartiment conformat per Saga Gardarsdóttir, Ida Mekkin Hlynsdóttir – protagonista també a ‘Godland’ -, Grímur Hlynsson o Anders Mosling. |
