La recerca liderada per Oriol Imbernon, treballador social als CAP de Navarcles i Sant Fruitós, evidencia que l’acompanyament professional fa augmentar la implicació dels pacients i afavoreix que expressin per escrit quina classe d’atenció voldrien rebre en el futur.

Un estudi liderat per Oriol Imbernon, treballador social sanitari de l’Equip d’Atenció Primària Navarcles-Sant Fruitós de l’ICS Catalunya Central, i Aïna Fuster, farmacèutica de la Unitat d’Estudi del Medicament i del Comitè d’ètica de la investigació amb medicaments de l’IDIAPJGol, demostra el valor del treball social sanitari en la planificació anticipada de decisions a l’atenció primària. La recerca, desenvolupada amb pacients atesos als equips d’atenció primària de la Catalunya Central i publicada en la revista científica Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care, destaca el model d’acompanyament que practiquen els equips d’atenció primària de la Catalunya Central.

L’estudi va incloure 74 persones amb malalties cròniques complexes o avançades, de les quals 48 van completar el procés de formalització del document de voluntats anticipades (DVA) amb el suport de professionals de treball social sanitari al CAP de referència. Els resultats revelen que, tot i que dos de cada tres participants tenien un coneixement baix o molt baix sobre aquest document abans de rebre’n informació, després de l’acompanyament professional, un 77 % va mostrar molt d’interès per presentar-lo. A més, tots els qui van completar el procés van valorar positivament el suport rebut.

La formalització de DVA augmenta un 33 %
L’estudi també mostra que, durant el període analitzat, el nombre de documents de voluntats anticipades (DVA) formalitzats a la Catalunya Central va augmentar prop d’un 33 %, fet que els autors relacionen amb més sensibilització de la població i amb el model d’acompanyament seguit en l’atenció primària.

El DVA permet que una persona deixi expressades quines preferències té sobre les cures i els tractaments que voldria rebre en el cas que, en un futur, no pogués prendre decisions per si mateixa. La recerca conclou que l’acompanyament dels treballadors i les treballadores socials en l’atenció primària facilita el procés de reflexió personal i ajuda els pacients a prendre  decisions informades, la qual cosa reforça el valor del DVA com a eina útil per a la pràctica clínica i per garantir que en l’atenció sanitària es respectin els valors i les preferències de cada persona.

Una planificació centrada en la persona
Segons els autors, el model català destaca per integrar de manera estructurada els professionals de treball social sanitari en l’atenció primària, fet que permet d’entendre la planificació anticipada de decisions com un procés de diàleg i d’acompanyament centrat en la persona, més enllà de la formalització d’un document administratiu. Aquest funcionament contribueix a garantir que les decisions assistencials futures s’ajustin als valors, les preferències i les necessitats de cada pacient.

Així mateix, la presència de treballadors i treballadores socials en l’atenció al final de la vida es justifica perquè el pronòstic mèdic s’integri en el context social i és una garantia perquè es respectin els drets i les preferències dels pacients, tal com s’exposa en l’estudi. La publicació reforça el paper del treball social sanitari com una peça clau en l’atenció a les persones amb cronicitat complexa i aporta evidència científica sobre els beneficis d’incloure aquest acompanyament en la pràctica assistencial habitual.

Com s’ha de tramitar el document de voluntats anticipades?
Per fer valdre les voluntats dels pacients i que els professionals de la salut les tinguin en compte, cal deixar-ne constància per escrit en un document de voluntats anticipades (DVA), també conegut com a testament vital, que es pot formalitzar de diverses maneres: davant de tres testimonis, davant d’un professional sanitari o un treballador o una treballadora social de l’àmbit de la salut, davant d’un professional sanitari d’un servei residencial assistit, sempre que hi hagi la presència un testimoni, o bé en una notaria.

L’entrada en vigor de la Llei 2/2024 el mes d’abril del 2024, que modifica la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació en salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica, va introduir un canvi clau en el procés de formalització del DVA, perquè, per primera vegada, permetia que es formalitzés davant d’un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària. D’aleshores ençà, el registre de DVA a Catalunya ha augmentat prop d’un 60 %.