A l'acte han assistit expertes de renom d'entitats i administracions com l'Ajuntament de Terrassa, Manresa, l'Agència Local d'Energia d'Osona, el Consell Comarcal del Bages, l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'Institut Català de l'Energia Pública, L'Energètica, la Diputació de Barcelona, la Xarxa per la sobirania energètica, Eudemon i Reset2050.

El Casino de Manresa ha allotjat dues taules de debat sobre el control públic local de la generació d'energia i la cohesió territorial i participació local en la planificació de les renovables. Dos idees han sobrevolat les dues reunions: la primera, que els ajuntaments i l'administració pública ha de poder tenir un paper protagonista en el desenvolupament i les accions que proposa el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya; i en segon lloc, la possibilitat de demanar un ajornament del període d'al·legacions al Pla, que s'acaba el 30 de juliol, per ampliar el procés de negociació i posar les administracions més al centre.

Recordem que el PLATER és el pla de la Generalitat per ordenar on i com s'han d'instal·lar les energies renovables a Catalunya, especialment parcs eòlics i fotovoltaics. Cal desplegar renovables amb urgència per avançar en la transició energètica, però aquest desplegament no pot quedar exclusivament en mans del mercat. Per això la Jornada ha posat sobre la taula un debat encara poc present: qui controla la generació d'aquesta energia i amb quines garanties de retorn social, participació i capacitat de decisió pública.

La benvinguda institucional ha estat a càrrec de Noel Duque, president de l'Amep i 6è Tinent d'alcaldia i regidor de Terrassa, que ha destacat com «un dels reptes és com encaixar el desenvolupament accelerat de les renovables amb la participació dels municipis i amb la millora del desenvolupament territorial» i Pol Huguet, quart tinent d'alcalde i regidor delegat de Ciutat Verda i Urbanisme de Manresa, que ha explicat com «la jornada està en línia amb els objectius de l'Ajuntament, que és treballar la transició energètica però fer-ho amb una mirada que promogui el control i lideratge públic, per controlar l'energia, qui la produeix i qui la consumeix».

El control públic local de la generació d'energia: un repte estratègic

La primera taula s'ha qüestionat sobre la generació d'energies renovables; i sobre el paper que haurien i poden jugar les administracions públiques locals en la planificació de la producció elèctrica renovable. Jaume Margarit, cap de Planificació Estratègica de l'Institut Català d'Energia, ha destacat que «des del punt de vista d'entitats locals i municipis, entrar en una regulació del sistema energètic no correspon», però sí ha defensat que «cada ens local hauria de tenir marge per aplicar-la a les seves necessitats».

Per la seva part, Imma Miracle, cap de Relacions Institucionals de L'Energètica, ha defensat el paper d'aquesta empresa pública en el desplegament del PLATER: «hem de ser-hi per tal que hi hagi un actor que pugui incorporar criteris que el mercat com a tal no té la necessitat d'incorporar. La rendibilitat hi ha de ser, però no és l'únic criteri ni el més important» ha conclòs. Miracle també ha recordat el coneixement del municipalisme, que entén el territori.

Mònica Guiteras, membre de Membre de la Xse — Xarxa per la sobirania energètica, ha reprès la mateixa idea: «des de l'esfera local és des d'on es coneix el territori de primera mà, no només el que passa ara sinó el recorregut històric sobre l'organització social i el teixit econòmic. Els ens municipals han de poder estar en les tres escales de participació: estar informat, que se'ls consulti i decidir».

El darrer ponent de la primera taula, Marc Serra, president delegat de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació Barcelona, hi ha posat xifres: «el Pla Estatal 2023-2030 preveu un 82% de mobilització de capital privat per arribar als objectius climàtics. Però grans d'aquestes inversions no s'estan fent. El sector privat només es mourà si és rendible pel mercat. Des de l'ens públic hem de tenir més possibilitats i eines de potenciar-ho», ha demanat. I ha recordat com la pobresa energètica és una realitat a l'estat espanyol, i en un context de crisi climàtica, caldria usar l'excedent generat per la xarxa fotovoltaica invertint-la per combatre la pobresa energètica o a la xarxa pública enlloc de retornant-la a la xarxa elèctrica privada.

La cohesió territorial i participació local en la planificació de les renovables

La segona taula ha començat amb la ponència de Maria Crehuet, responsable d'Energia de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que ha criticat la poca participació dels municipis en la redacció del PLATER: «Si en aquests tres anys hi hagués hagut un treball de camp en els municipis avui el PLATER seria una bassa d'oli» i ha demanat que es tinguin en compte «els treballadors i serveis que hi ha als pobles, que puguin accedir a fer feines relacionades amb la instal·lació i gestions relacionades amb les energies renovables».

Jaume Moya, consultor d'Eudemon project també ha redundat en la participació: «el diàleg amb la ciutadania directament afectada per aquest canvi que suposa la transició energètica (afectació sobre el paisatge, sobre l'economia...) és imprescindible. El greuge acumulat del món rural porta a malpensar o sospitar d'aquests projectes que es plantegen des de fora» ha recordat.

Per la seva banda, Gil Salvans, coordinador de l'Agència Local de l'Energia d'Osona, ha defensat «Cada vegada necessitarem més energia (amb l'IA, el canvi climàtic, la climatització, etc), i per tant el PLATER ens dibuixa una imatge per la que haurem d'arromangar-nos tots per tal que sigui una realitat. Però cal planificació comarcal i als ens locals».

I en darrer lloc, Héctor Loriente, enginyer de Reset2050, ha recomanat a cada municipi, «per tal que cada municipi sàpiga quin és el seu paper en aquesta Catalunya descarbonitzada del 2050, que estudiï quina potència fotovoltaica pot necessitar. Aquesta mostra de dades ens podria mostrar el repte majúscul que tenim i també pel que fa a la distribució».

Què és l'Amep?

L'Amep ja agrupa a més de 120 ajuntaments, consells comarcals i diputacions catalans (i més de 3,5 milions d'habitants) que treballen, plegats, per accelerar la transició energètica als nostres municipis i millorar la capacitat d'incidència de les administracions locals en aquestes polítiques estratègiques.