El nombre d’habitatges de nova creació visats augmenta un 5,3%, fins als 518 habitatges, i Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement — excepte Girona, que es manté estable.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat les dades de visat de construcció i rehabilitació a Catalunya corresponents al primer semestre del 2026. A la Demarcació de les Comarques Centrals la trobada ha comptat amb la participació d’en Manel Alcubierre, president de la demarcació, i en Jaume Soldevila, secretari de la demarcació, que han explicat les tendències que s’identifiquen a nivell de territori. L’estudi presentat s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori. A continuació es detallen les dades i tendències específiques corresponents a la Demarcació de Comarques Centrals.

Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat un total de 149.790 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9,6% menys que en el mateix període de l’any anterior. La superfície visada a la Demarcació representa un 6,2% del total de superfície visada a Catalunya (2.411.462 m2). Pel que fa a l’anàlisi territorial, la comarca d’Osona lidera l’activitat de la Demarcació. Els 63.103 m2 representen el 42,1% del total de superfície visada a la Demarcació i registra un increment de gairebé el 17%. El Bages i l’Anoia, amb prop de 33.400 m2 visats cadascuna, es reparteixen de manera equitativa un altre 44% del total de superfície.

Això no obstant, mentre el Bages ha crescut un 16,6%, l’Anoia ha tingut un comportament negatiu (-43,9%). El Berguedà també registra un descens (-42,1%), mentre que Moianès (+83,3%) i el Lluçanès (+19,5%) han crescut en superfície visada. Això no obstant, el seu pes dins la Demarcació és molt menor. Pel que fa a les capitals de comarca, Vic (25.695 m2), Moià (5.218 m2), i Prats de Lluçanès (906 m2) són les úniques que han tingut comportament positiu, mentre que Igualada (16.588 m2), Manresa (7.338 m2) i Berga (705 m2) han registrat dades inferiors a les de l’any anterior. Malgrat que el total de superfície visada ha estat inferior, el nombre d’expedients a la Demarcació (472) ha crescut un 23,24%, una dada que apunta a una activitat més distribuïda i menys condicionada per actuacions de gran dimensió.

L’obra nova ha estat inferior a la Demarcació, i els 94.896 m2 visats aquest semestre representen una disminució del 12,6% respecte el mateix període de l’any anterior. En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,16% del total d’obra nova visada (1.778.796 m2). En la mirada territorial, Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat (46.255 m2), que creix un 19,4%. També destaca la superfície d’obra nova visada al Bages (16.675 m2), amb un creixement del 7,5%, i a l’Anoia (15.051 m2), que en aquest cas ha experimentat una davallada del 50%.

Pel que fa a la resta de comarques, el Moianès (amb 5.570 m2) ha crescut un 73,2% i el Lluçanès (amb 629 m2) ha tingut un comportament negatiu del 17,35%. La rehabilitació també ha disminuït a la Demarcació, i els 49.968 m2 visats representen un 10,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 8,5% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (591.624 m2). Quant a l’anàlisi territorial, les tres comarques on es concentra la superfície visada són Osona (15.250 m2), Bages (13.279 m2) i Anoia (10.944 m2).

En relació a l’any anterior, el comportament és diferent, i mentre Osona i Bages creixen un 3,5% i un 10,2% respectivament, l’Anoia disminueix un 28,9%. Pel que fa a la resta de comarques, Berguedà (6.815 m2) disminueix un 42,8%, Moianès (2.429 m2) creix un 114,2% i Lluçanès (1.251 m2) creix un 37,8%. Cal tenir present, però, que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Això no obstant, les dades evidencien que la rehabilitació continua tenint poc pes en el conjunt de l’activitat visada i només representa un 34% de la superfície visada a la Demarcació. 

En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, posada en marxa l’abril del 2022, al COAC s’han tramitat 982 expedients dins del programa 3 de Rehabilitació d’Edifici corresponents a 9.731 habitatges. Del total d’expedients, a la Demarcació de Comarques Centrals se n’han tramitat 147, corresponents a 786 habitatges. D’aquesta manera, del total d’expedients que han entrat a tràmit al COAC, Comarques Centrals engloba el 15%, seguida de Girona (14%), Tarragona (12%), Lleida (8%) i Ebre (4%). Barcelona concentra el 47% de les sol·licituds. Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 121 expedients a Catalunya corresponents a 1.701 habitatges, dels quals 285 a la Demarcació de Comarques Centrals corresponents a 26 expedients.

El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 5,3% i, amb 518 habitatges de nova creació visats, és l’única demarcació amb comportament positiu –excepte Girona- que es manté estable. En relació al total de Catalunya, a Comarques Centrals s’han visat el 6,6% del total d’habitatges. Per comarques, Osona és on més habitatges s’han visat (235), seguida de l’Anoia (129), Bages (95), i a més distància Moianès (29), Berguedà (26) i Lluçanès (4). Per capitals de comarca, Vic encapçala la llista de municipis amb més habitatges visats (103), seguida d’Igualada (79), Manresa (25), Moià (18), Berga (4) i Prats de Lluçanès (3). Durant aquests sis mesos de l’any, no s’ha visat cap habitatge de protecció oficial. Cal tenir en compte, però, que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació. Quant a la superfície visada d’habitatge, els 112.892 m2 visats a la Demarcació suposen un lleugera disminució del 1,2% i representen el 7,1% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (1.595.570 m2). En relació al no habitatge, la superfície també disminueix, en aquest cas un 36,6%, amb un total de 31.973 m2 visats. Aquesta reducció s’explica perquè en el mateix període de l’any anterior es van visar diversos projectes de tipologia industrial de gran superfície.

Davant d’un escenari en què l’activitat de visat creix lleugerament, però el nombre d’habitatges visats es manté estancat i continua sent insuficient per donar resposta a les necessitats del país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes. En aquest context, el COAC adverteix que l’allargament dels terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’ha convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa.

Tanmateix, recorda que les llicències urbanístiques constitueixen un instrument essencial de control administratiu per garantir el compliment de la normativa i la qualitat de l’edificació, de manera que qualsevol actuació ha de perseguir una major eficiència dels procediments sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema. Així mateix, assenyala que la creixent complexitat de la normativa urbanística i tècnica, juntament amb la manca d’homogeneïtzació i publicitat dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments, dificulta una aplicació uniforme de la normativa i contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. Per aquest motiu, el COAC valora positivament les iniciatives que estan impulsant les administracions per agilitzar la tramitació de les llicències, sempre que es despleguin de manera rigorosa, progressiva i consensuada amb els professionals del sector, i es complementin amb actuacions immediates que permetin millorar l’eficiència del sistema. Entre aquestes actuacions, considera necessari reforçar els equips d’arquitectes municipals amb més càrrega de treball, facilitar l’accés als recursos i programaris necessaris per impulsar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals tant del sector privat com de l’administració pública.

El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast. Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial. L’objectiu és compartit: fer possible més habitatge, més rehabilitació i més agilitat. I fer-ho a partir de la col·laboració entre administracions i els diferents agents del sector privat, amb una mirada de país que permeti donar resposta efectiva a un dels principals reptes socials de Catalunya. Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.