Dijous passat, dia 9 de juliol, es va fer un acte informatiu al Casal del Poble de Callús, organitzat per Mig Cardener Viu. L’objectiu era informar la població sobre el projecte de construir una refineria de biogàs –per a tractament de dejeccions i residus animals– a prop dels nuclis de Súria i de Callús (dins el terme de Sant Mateu de Bages) i conscienciar la població dels perills que comporta. Hi va assistir un centenar de persones, que van participar-hi exposant opinions contràries al projecte. Una exposició clara i rigorosa de Joan Ribera i Quim Castellà L’exposició informativa va anar a càrrec de Joan Ribera (membre de Súria Viu) i Quim Castellà (de Callús Viu). L’acte va ser conduït per Jordi Mas, exalcalde de Callús. Ribera i Castellà van explicar que la planta projectada té previst de tractar 200.000 tones de purins, fems, gallinassa i restes d’escorxador cada any. Això la converteix en una de les més grans de Catalunya i fins i tot de l’estat espanyol.
El transport de tots aquests residus farà augmentar molt el trànsit de camions: s’ha calculat una mitjana d’un camió de purins cada quatre minuts per la C-55, fet que posa en dubte que el projecte afavoreixi l’anomenada energia verda. A més, el projecte inclou la construcció d’una bassa de digestat líquid (residu amb valor de fertilitzant). La capacitat de la bassa seria enorme: 29.750 metres cúbics, de manera que la pudor que se’n desprendria seria molt molesta per als nuclis de Súria (a 2,1 km) i Callús (a 3,5 km) i encara més per als barris de la Pobla, Antius i el Fusteret, que són molt a la vora de l’indret previst. Cal afegir-hi que la macroplanta ocuparia més de sis hectàrees, entre la refineria i els accessos, i que en formarien part quatre digestors de 7.000 metres cúbics i una torxa (xemeneia alta) per a cremar gasos. Per una altra banda, els ponents van remarcar i demostrar amb dades que aquestes plantes de biogàs no resolen el problema dels purins, i encara menys al Bages, una comarca que pot absorbir perfectament tots els que origina. El projecte, a més, considera que el risc d’incendi de la planta seria de nivell alt (nivell 7). Els ponents també van explicar amb dades que la planta generaria nitrats i 190.000 tones de digestat, que perjudicarien la qualitat de l’aigua. En definitiva, Ribera i Castellà van evidenciar que darrere les plantes d’aquesta manera hi ha un negoci privat que perjudica el territori amb un trànsit de camions exagerat, pudor i riscos diversos, a canvi d’una aportació energètica discutible. Els dos ponents van acabar demanant la col·laboració de la gent i també la implicació de l’equip de govern municipal.
La població, decidida a plantar-hi cara
Tot seguit, es va donar la paraula al públic. Tots els assistents que hi van intervenir van demanar la mobilització popular i la implicació de l’Ajuntament de Callús, aprofitant la presència de l’alcaldessa, Elisabet Hernández –que també és regidora de Sostenibilitat i Medi Ambient i consellera comarcal–, juntament amb membres de l’equip de govern (ERC) i regidors de l’oposició (Junts). Cal recordar que a final de juny l’Ajuntament de Súria va aprovar una moció per a oposar-se a l’emplaçament previst d’aquesta planta. La moció va ser aprovada amb els vots del PSC i Junts. |
