La signatura s’ha fet davant notari en un acte a la Sala de Columnes de l’Ajuntament de Manresa. L’operació permet garantir que aquest espai d’alt valor històric, patrimonial i simbòlic quedi en mans públiques i al servei de la ciutat.

La Sala de Columnes de l’Ajuntament de Manresa ha acollit  l’acte de signatura de compravenda del convent de les Caputxines entre l’Ajuntament de Manresa i la Federació de Clarisses Caputxines d’Espanya. L’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, i Sor Maria José Cano Marin, presidenta federal de la Federación de Clarisas Capuchinas, han rubricat l’acord davant de notari, amb un preu de 1.460.000 euros. Durant l’acte, la presidenta federal ha fet lliurament de la clau del convent a l’alcalde.

L’operació permet garantir que aquest espai d’alt valor històric, patrimonial i simbòlic quedi en mans públiques i al servei de la ciutat. Amb la firma, es dona resposta tant a la voluntat expressada per la ciutadania com, especialment, a la de les germanes caputxines de Manresa, que sempre van manifestar el desig que el convent tingués un futur vinculat a la ciutat. Aquesta voluntat també va quedar explicitada en el Ple municipal de juliol de 2025, amb l’aprovació d’una proposició conjunta d'ERC, Junts, Fem Manresa, Impulsem i Grup Nacionalista. El text, que va rebre també el suport del PSC i l'abstenció de VOX, instava a demanar la cessió del convent de les Caputxines a la ciutat sense descartar-ne la compra.

A l’acte hi han assistit representants de la corporació municipal i, per part de les germanes caputxines, la seva presidenta federal i també l’ecònoma federal, Sor Loreto Batanero Garcia, així com Sor Pilar Lumbreras Teixidó, la darrera superior de la comunitat de caputxines de Manresa. També hi ha estat present el vicari episcopal del bisbat de Vic, Mn. Josep Maria Riba, i membres del grup ciutadà de suport a les caputxines de Manresa.

Conegut també com a convent de Sant Carles Borromeu, l’immoble està situat al carrer Talamanca de Manresa. Va ser l’any 1638 sobre la casa natal d’Àngela Margarida Prat, coneguda popularment com la Mare Serafina, nascuda a Manresa el 1543 i fundadora de l’orde de monges clarisses caputxines a Espanya. La finca disposa d’una parcel·la de 4.419 m² i d’una superfície construïda de 3.166 m², segons dades cadastrals, organitzada principalment en dues plantes. Conserva, a més, elements arquitectònics i patrimonials de notable valor, que n’accentuen la vàlua històrica i cultural. Aquest conjunt de característiques el configura com un espai amb un alt potencial per acollir futurs usos d’interès general, que es concretaran en una fase posterior. A l’escriptura, que en l’acte d’avui ha resumit el notari, l’Ajuntament fa constar que “destinarà l’immoble a fins públics, amb una orientació social en la seva gestió o contingut de les activitats que s’hi duran a terme. En tot cas, l’Ajuntament descarta qualsevol finalitat que respongui a interessos especulatius o que prioritzi la rendibilitat econòmica per sobre del benefici col·lectiu i del benestar de les persones”.

L’alcalde de Manresa ha destacat la rellevància de l’acte , en què després de l’activitat religiosa durant 388 anys, el convent passa a ser de titularitat municipal. Marc Aloy s’ha felicitat que “s’hagi donat resposta a la voluntat de les monges i de la ciutadania de Manresa que el convent quedés per a la ciutat”, ha remarcat el seu caràcter patrimonial i simbòlic, i ha expressat que en aquest moment es podrà decidir els usos que s’hi vulgui donar, que seran de caire social o cultural, oberts a la ciutadania. L’alcalde ha manifestat l’agraïment en nom de la ciutat a la comunitat religiosa i al bisbat per la bona voluntat per fer possible la compravenda, i a totes les persones que han treballat per fer realitat l’acord. També ha explicat que, mentre no se’n determini l’ús, continuaran resid int al convent una família de masovers que en tenen cura, mentre els hortolans seguiran fent ús dels espais exteriors. Amb aquesta adquisició, l’Ajuntament de Manresa fa un pas endavant en la preservació del patrimoni històric i reafirma el seu compromís amb una gestió responsable dels espais emblemàtics, posant-los al servei de la ciutat i de les generacions futures.