A les illes Shetland, al nord d'Escòcia, hi ha una festa d’hivern que sembla treta d’una pel·lícula. Es diu Up Helly Aa, i és una barreja de desfilada, història i foc que deixa sense paraules a qui la veu per primera vegada.

No és una festa qualsevol. De fet, es prepara durant mesos. El Up Helly Aa té arrels en el passat viking de les illes. Les Shetland van estar sota influència nòrdica durant segles, i encara avui es nota en la cultura local. La festa, tal com es coneix ara, va començar al segle XIX, tot i que ha anat canviant amb el temps.

El que se celebra, en el fons, és aquest vincle amb els vvikings. La desfilada de les torxes és el moment més espectacular i arriba a la nit. Centenars de persones, vestides amb disfresses (moltes d’elles de vikings) surten en processó pels carrers amb torxes enceses. Al capdavant hi ha el Guizer Jarl, una mena de líder de la festa, que cada any és diferent i que porta una disfressa molt elaborada. No és un paper improvisat: qui el representa pot passar tot un any preparant-se.

La imatge és potent: foscor, fred, foc i un silenci estrany trencat només pels passos i les flames. Després de la desfilada, tothom es reuneix al voltant d’un vaixell viking construït especialment per a l’ocasió. És una rèplica molt detallada, feta amb cura per ser cremada aquella mateixa nit. Quan arriba el moment, les torxes es llancen cap al vaixell. En pocs minuts, queda envoltat de flames.

No és només un espectacle. Hi ha alguna cosa gairebé ritual en aquest gest, com si es tanqués un cicle. En últim lloc, quan el foc s’apaga, la nit no s’acaba. De fet, tot just comença una altra part de la celebració. Els participants es reparteixen per diferents locals, on hi ha música, menjar, beguda i actuacions. Cada grup prepara el seu espectacle, sovint amb molt d’humor.

És una combinació curiosa: primer una cerimònia solemne, després una festa informal, sense dubte, una festa amb identitat pròpia. El Up Helly Aa no és una festa pensada només per als turistes. És, sobretot, una celebració de la comunitat. Molta gent hi participa activament, i hi ha un orgull clar de mantenir viva la tradició. Potser és això el que la fa especial.