La Xarxa d'Ateneus Cooperatius ha celebrat a Igualada el seu desè aniversari amb més de 400 persones representatives de l'economia social catalana.

Els Ateneus Cooperatius commemoren aquest any 2026 el seu desè aniversari. Ho fan havent acompanyat en la creació de 1.399 noves empreses d'economia social i cooperativa, que han permès crear 5.640 nous llocs de treball. Són dades que va donar Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, en l'acte de celebració del desè aniversari d'aquest programa de foment del cooperativisme. El tret de sortida de la commemoració es va fer a Igualada, en el marc de la plenària anual de la Xarxa d'Ateneus Cooperatius (XAC), que va aplegar més de 400 persones representatives de l'economia social i cooperativa d'arreu del país.

En aquests deu anys, unes 160.000 persones han participat de forma activa en alguna de les activitats, formacions o acompanyaments que han dut a terme els 14 ateneus cooperatius repartits al llarg del país. I una quarta dada que també va aportar el conseller Sàmper: la Generalitat ha invertit 49 milions d'euros en el programa d'Ateneus Cooperatius en el període 2016-2025. Tot plegat ha consolidat la XAC com una eina per al desenvolupament de l'economia social a Catalunya i s'ha convertit en un referent de co-construcció de política pública innovadora de foment de l'economia entre administració i sector cooperatiu.

Quatre jornades sectorials sobre alimentació, cultura, energia i habitatge

Més enllà dels discursos institucionals, la plenària de la XAC va incloure quatre jornades temàtiques sobre sectors estratègics en el desenvolupament econòmic i social del país, com l'alimentació, la cultura, l'energia i l'habitatge. També s'hi van presentar les conclusions principals de l'estudi de Lanki, l'institut d'estudis cooperatius de la Universitat de Mondragón, sobre la gènesi de la XAC i la singularitat d'aquest programa público-cooperatiu de foment de l'economia social. A la tarda, després del dinar ofert pel projecte Singulars, la plenària va prendre un to més lúdic, amb l'actuació d'Impro Barcelona i PD Elles. Al llarg del dia també va haver-hi un supermercat amb productes de projectes acompanyats pels Ateneus Cooperatius durant aquests deu anys.

El conseller Sàmper va remarcar que ara fa deu anys, la Generalitat va fer «una aposta pública i innovadora» pels ateneus cooperatius. El conseller va reivindicar l'economia social com «una part més» de l'economia, que genera ocupació «de qualitat». «No és del tot coneguda i és bo que l'expliquem», va afegir. «El que pretenem les administracions públiques és que tots els treballadors puguin tenir una feina digna i, per tant, benvinguda sigui l'economia social i solidària», va concloure.

«Els Ateneus Cooperatius, una aposta valenta i encertada»

Jordi Torrents, en representació de la XAC, va destacar que fa deu anys engegar els Ateneus Cooperatius va ser «una aposta valenta i encertada», perquè, va dir, «no és habitual que l'administració confiï a les entitats el desplegament d'una política pública, i encara menys, que ho faci amb la condició que aquest es construeixi en aliança amb les administracions i altres agents del territori». I encertada, «perquè el que hem construït és molt més que un programa, hem co-construït una política pública capaç de transformar els territoris, de generar activitat econòmica i ocupació de qualitat, i de dinamitzar ecosistemes arrelats».

En la línia del lema de la jornada, «Territoris que bateguen», va dir Torrents, des dels ateneus s'ha contribuït «a fer bategar els territoris». Un batec que, va concloure, «ha fet possible que els Ateneus s'hagin consolidat com a espais de referència del cooperativisme i l'economia social als respectius territoris».

«Molt més enllà de ser una gent de constitució de cooperatives»

Per la seva part, Gemma Flores-Pons, també de la XAC, va remarcar tres aspectes que fan que els ateneus siguin el que han esdevingut. En primer lloc, una manera de fer: «el compromís amb el territori, amb la transformació social i amb el cooperativisme i l'economia solidària. Fer que les coses passin». Els ateneus, va dir, «hem sabut canalitzar uns recursos públics perquè arribin arreu del territori a resoldre necessitats i a impulsar tot allò que podia emergir». Els ateneus, va recordar, des del primer dia es van conformar com quelcom que «anava molt més enllà de ser un agent de constitució de cooperatives».

En segon lloc, segons Flores-Pons, els ateneus es caracteritzen per uns resultats i una eficàcia, «hem estat molt eficaces i diria que també molt eficients». I, en tercer lloc, representen una projecció i un futur. «Perquè creiem des de la humilitat però també des del reconeixement de la feina feta, que som i serem útils i volem continuar construint les complicitats que durant deu anys hem cuidat perquè com a societat anem molt més enllà i l'economia solidària s'estengui i estigui present arreu».

Fa deu anys, la posada en marxa dels Ateneus Cooperatius va representar una política pública innovadora a Catalunya, orientada a impulsar l'economia social des del territori i amb una clara vocació transformadora. Una dècada després, el programa s'ha consolidat com un referent en la creació i l'acompanyament de projectes cooperatius, gràcies a un model de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el teixit socioeconòmic local, que ha permès articular una xarxa sòlida, arrelada i capaç de donar resposta a les necessitats de cada territori.