Sant Fruitós de Bages acollirà la primera exposició antològica de la pintora Coloma Medina Jorba (1933-1989) celebrada a títol pòstum. Una iniciativa que, després de dècades d’oblit, permetrà redescobrir el llegat d’una artista d’arrels bagenques que va assolir una notable destreza en l’art dels pinzells.

Admirada pel pintor Josep Vila Closes i elogiada pel crític d’art Joan Vilaró, l’obra de Coloma Medina causà una grata impressió en l’exposició col·lectiva Pioneres: les arrels femenines de l’art manresà celebrada el proppassat 2024 a la Sala Gran del Casino de Manresa. L’excel·lent qualitat dels seus olis va portar al comissari de la mostra, Ovidi Cobacho Closa, a aprofundir en l’estudi d’aquesta artista. El fruit d’aquestes recerques ha permès organitzar la que serà la primera exposició individual de Coloma Medina, no només al Bages, sinó arreu de Catalunya.

Alumna avantatjada de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, titulada per l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i catedràtica de dibuix a diferents centres de la geografia espanyola, Coloma Medina fou una artista pionera excepcionalment dotada per la pintura alhora que una implicada docent. Al llarg de la seva trajectòria va maldar per donar una òptima sortida a la seva vocació artística, assolint un envejable domini de l’ofici pictòric que va saber transmetre a diverses generacions l’alumnes. No obstant, malgrat els guardons i la bona acollida que van merèixer les seves obres en diverses exposicions col·lectives -a Manresa fou premiada al VI Saló de Tardor-, el gruix de les seves creacions van quedar recloses en l’àmbit del seu cercle més íntim. La criança d’un fill discapacitat i un càncer letal van estroncar promptament la seva prometedora carrera.

Les seves germanes Sara i Teresa Medina han custidat gelosament el seu llegat artístic que, 37 anys després de la seva mort, serà exposat per primera vegada. La mostra reunirà una trentena de pintures a l’oli i nombrosos dibuixos, documents i material gràfic. Principalment, paisatges, natures mortes i una àmplia galeria de retrats sorgits pacientment dels seus pinzells dins la tradició del millor realisme hispànic.Unes pintures curulles de virtuts clàssiques forjades a foc lent que, en paraules de Joan Vilaró, la fan portadora dels autèntics “valors perdurables: dibuix, clarobscur, composició, colorit i qualitats”.

L’exposició ha estat organitzada pels Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central i tindrà lloc a la Biblioteca de Sant Fruitós de Bages entre el 19 de març i l’11 d’abril d’enguany. La inauguració es durà a terme el proper dijous i comptarà, entre d’altres, amb la presència de les germanes de l’artista i el comissari de la mostra.

COLOMA MEDINA JORBA

(Manresa, 1933 - Barcelona, 1989) va ser pintora i catedràtica de Dibuix a l’Educació Secundària. Va iniciar la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on va cursar l’especialitat de pintura i va obtenir la titulació de professora de Dibuix. Va ampliar la seva formació amb el pintor Luis García Oliver (1907-1977) i va freqüentar els tallers de nu al natural del Cercle Artístic de Sant Lluc. Al finalitzar els seus estudis, va guanyar unes beques de la fundació R. Amigó Cuyàs per completar el seu aprenentatge amb viatges per Espanya i Itàlia.Temps després, va fer una estada d’un mes i mig a París, amb una excompanya de la facultat de Belles Arts.

Va iniciar la seva activitat docent a Manresa al col·legi de la Companyia de Maria i, posteriorment, a Barcelona, als instituts Jaume Balmes, Milà i Fontanals i al Instituto Social de la Mujer. Va opositar com catedràtica de Dibuix i va exercir el seu magisteri a diferents destins de la Península Ibèrica com Úbeda, La Seu d’Urgell, Igualada, Sabadell i, finalment, de nou a Barcelona, a l’Institut Verdaguer. També va exercir de professora a una escola del cinema de la capital catalana.

Les estones de lleure que li deixava la seva activitat docent les dedicava a la pintura, conreant sobretot la tècnica de l’oli. Va pintar diferents gèneres, principalment retrats, natures mortes i paisatges a plein air. Les seves obres s’inscriuen dins un estètica realista marcada per un sòlid domini del dibuix i un audaz sentit plàstic de la pinzellada, demostrant en totes elles grans dosis d’inspiració i bon ofici. Malgrat no prodigar-se en exposicions, va realitzar una mostra individual a Maó i va participar en diverses col·lectives a Manresa, on l’any 1958 fou guardonada amb el segon premi al VI Saló de Tardor.

L’any 1973 va contraure matrimoni i, pocs anys després, va tenir un fill discapacitat que va acaparar la seva atenció, situació que va fer minvar substancialment la seva activitat artística. Un càncer de mama va segar abruptament la seva vida als 56 anys. La seva llavor creativa va germinar en nombrosos alumnes i, molt particularment, en la seva deixeble Mariona Bueno (Barcelona, 1957).