La trobada, celebrada a la Casa de la Culla, ha servit per posar en comú les iniciatives de restauració i de difusió del patrimoni de la pedra seca que actualment es desenvolupen en diversos municipis del Bages.

 La Casa de la Culla de Manresa, seu de la DO Pla de Bages, ha acollit una trobada de persones i col·lectius vinculats a la recuperació i preservació de la pedra seca al Bages. La iniciativa, impulsada pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages, ha servit per posar en comú experiències, projectes i inquietuds al voltant d'aquest patrimoni tradicional. La jornada ha aplegat una vintena de persones procedents de diferents municipis de la comarca amb la voluntat de conèixer i compartir les diverses iniciatives que es desenvolupen al territori.

La trobada ha començat amb la benvinguda d'Eva Farré, en representació de la DO Pla de Bages, que ha agraït la presència dels assistents i ha destacat la tasca que des de fa anys impulsa el Consell Regulador per posar en valor el patrimoni de la pedra seca vinculat al paisatge vitivinícola del Bages. En aquest sentit, ha recordat iniciatives com el Premi Viu la Pedra Seca, els ajuts a la rehabilitació de construccions de pedra seca mitjançant projectes d'inserció sociolaboral i la mirada posada en l'any 2027, quan Manresa acollirà la Trobada de la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional dels Països Catalans.

La jornada ha reunit voluntaris, professionals i entitats que treballen per conservar elements característics del paisatge rural com murs, barraques, tines o altres construccions fetes amb aquesta tècnica constructiva tradicional. Durant la trobada, diversos grups i persones participants han presentat breument el seu recorregut i les línies de treball actuals, així com els objectius de futur.

Entre els col·lectius presents hi havia el Centre Cultural La Guíxola, de Sant Salvador de Guardiola, una entitat que aplega una vintena de persones i que impulsa activitats culturals diverses. Entre els seus projectes destaca el catàleg de més de 400 barraques de vinya del municipi i la creació d'una exposició divulgativa per explicar el patrimoni de la pedra seca local.

També hi ha participat el grup Cara Barraca d'Artés, format per unes 15 o 17 persones que des de l'any 2018 organitzen un taller anual de tres mesos amb trobades quinzenals els dissabtes al matí. A través d'aquests tallers, el grup treballa en la reparació de barraques i murs del municipi. Gràcies a aquesta tasca, fa uns mesos l'Ajuntament d'Artés va senyalitzar l'itinerari de Matacans, amb plafons explicatius sobre la pedra seca. Aquest recorregut és avui un espai que poden gaudir tant els veïns d'Artés com els visitants interessats en conèixer el paisatge de la vinya, també des de la perspectiva de l'enoturisme. Amb els tallers, guiats pel mestre marger Valentí Escalé, el grup ha dut a terme més de deu intervencions de restauració. Tot i que el grup no està constituït formalment, compta amb el suport del Museu i de l'Ajuntament d'Artés.

Un altre dels col·lectius presents ha estat el grup Barracaire de Rocafort, vinculat a l'associació Rocafort: patrimoni i documentació. Aquest grup, format per entre 12 i 15 persones, es reuneix mensualment i ha impulsat la recuperació d'un itinerari pedagògic entorn del castell de Rocafort. Al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort també existeix una Comissió de la Pedra Seca, i s'ha creat una web específica per donar a conèixer aquest patrimoni. El municipi destaca especialment per la seva riquesa en pedra seca, amb més de 1.000 barraques i 44 conjunts de tines —que sumen 112 tines—, fet que el converteix en el municipi de Catalunya amb més concentració d'aquest tipus de construccions.

La trobada també ha comptat amb la participació de la cooperativa Senders Vius, que des de l'any 2023 treballa professionalment oferint serveis agraris, forestals, paisatgístics i de pedra seca. Paral·lelament, la cooperativa desenvolupa una vessant social amb la qual organitza formacions i tallers amb voluntaris, com els que ha realitzat en els darrers anys amb l'Ajuntament de Sallent. Un dels seus membres, Pau Collado, és una de les vuit persones que disposen de la formació oficial de marger i és membre del Gremi de Margers de Catalunya.

Durant la sessió també s'ha presentat el recent llibre Arquitectura rural al terme d'Artés, obra del mestre marger Valentí Escalé, realitzat amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Artés, que recull i posa en valor aquest patrimoni al municipi. Després de les presentacions dels diferents grups, s'ha obert un espai de debat entre els assistents, guiat per Josep Soler, expert en pedra seca i president del jurat del Premi Viu la Pedra Seca de la DO Pla de Bages. Durant la conversa s'han abordat qüestions que afecten el conjunt d'iniciatives del territori, com el relleu generacional, el suport dels ajuntaments, el manteniment i la conservació de les construccions de pedra seca habitualment de propietat privada.

Entre les propostes sorgides hi ha la necessitat de traspassar aquest coneixement a les generacions futures a través de materials didàctics, la possibilitat de crear una exposició itinerant per a centres educatius i biblioteques, i l'oportunitat d'organitzar caminades, cursos i activitats culturals en indrets on la pedra seca sigui protagonista. Els participants també han valorat amb interès la possibilitat de repetir aquesta trobada anualment de manera itinerant per diferents municipis de la comarca.

La trobada ha posat de manifest que cada vegada són més les persones i entitats que treballen al Bages per mantenir viva la tècnica de la pedra seca i el paisatge cultural que genera. També ha servit per reforçar la idea que la coordinació entre iniciatives pot ajudar a multiplicar l'impacte de la feina que ja s'està fent al territori.

La pedra seca està estretament vinculada amb la història vitivinícola del Bages. Durant els segles XVIII i XIX, l'expansió del conreu de la vinya va transformar profundament el paisatge de la comarca, on les 28.000ha de vinya van anar acompanyades de la construcció de milers de barraques, murs i tines que permetien treballar la vinya en terrenys sovint difícils. Aquest patrimoni forma part de la identitat del territori i del relat cultural del vi del Bages. Amb iniciatives com aquesta, el Consell Regulador de la DO Pla de Bages vol contribuir a crear espais de coneixement compartit i de connexió entre projectes que, pedra a pedra, treballen per preservar una part essencial del patrimoni i del paisatge cultural del Bages.