Es tracta d'una llista de verificació per ordenar l'actuació dels equips i millorar la resposta davant d'una emergència cardiovascular a l'atenció primària.

La tesi doctoral de la metgessa Encarna Sánchez, directora assistencial i directora de Qualitat i Seguretat dels Pacients de l'atenció primària i comunitària de la Catalunya Central de l'ICS i presidenta del Col·legi de Metges al Bages, ha permès validar per primer cop una eina clínica que ajuda els equips d'atenció primària a actuar amb més seguretat davant d'una emergència cardiovascular. La recerca s'ha realitzat en el marc d'un doctorat industrial de la UVic-UCC, sota la direcció de Josep Vidal, cap de Recerca i Innovació de l'ICS Catalunya Central, i de Josep Lluís Garcia, professor de la UVic-UCC. La tesi de la doctora Sánchez és la primera que es llegeix a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, de la qual també n'és professora.

Es tracta d'una llista de verificació per al maneig inicial d'un infart agut de miocardi (Codi IAM). L'estudi confirma que és una eina fiable que funciona bé en diferents situacions i que s'adapta a la complexitat de cada cas. "Ajuda a ordenar els passos a seguir, redueix el risc d'oblidar actuacions importants en moments de pressió i millora la coordinació de l'equip", ha explicat Sánchez en la defensa de la seva tesi doctoral, que va tenir lloc la setmana passada. La principal aportació d'aquesta eina de verificació pròpia és que ajuda els professionals a seguir una seqüència clara d'actuació en una situació crítica, amb passos clau com l'activació del codi, la realització precoç de l'electrocardiograma o l'inici del tractament. L'estudi també mostra que la resposta davant d'una emergència depèn sobretot del funcionament de l'equip i de l'organització del treball, més que no pas de l'experiència individual dels professionals.

Un sistema sanitari "que aprèn"

L'estudi ofereix una mirada global sobre la seguretat dels pacients a l'atenció primària a partir de tres elements: l'anàlisi dels incidents notificats pels professionals, la validació de la llista de verificació per a emergències cardiovasculars i l'estudi dels indicadors de qualitat dels equips. Pel que fa a la primera línia d'estudi, entre el 2021 i el 2025, la recerca ha analitzat les notificacions d'incidents registrades pels equips d'atenció primària al Departament de Salut. Segons aquestes dades, molts incidents estan relacionats amb distraccions, interrupcions o dificultats en la coordinació dels equips. L'anàlisi d'aquesta informació ajuda a identificar patrons que es repeteixen, detectar punts febles en els processos assistencials i orientar canvis en l'organització del treball per reforçar els mecanismes de seguretat en l'atenció als pacients.

D'aquesta manera, les dades que genera la pràctica diària es poden utilitzar per introduir millores i reduir el risc que situacions similars tornin a passar. Per posar un exemple, gràcies a aquests resultats, alguns equips d'atenció primària de la Catalunya Central han pogut implementar millores concretes en protocols per a la medicació segura, processos més segurs en el circuit d'extraccions o en l'atenció urgent, i també en l'organització dels espais d'atenció.

Una mirada integrada per reforçar la seguretat i anticipar riscos

Finalment, el projecte analitza també els indicadors de qualitat i seguretat que l'ICS recull periòdicament. Aquests indicadors mostren com funcionen els processos, les estructures i els resultats dels equips. Comparant-los amb el que es veu a través de la llista de verificació i dels incidents notificats, l'estudi pot fer entendre millor com les competències professionals i l'organització del treball influeixen en la seguretat dels pacients.

A més, l'anàlisi dels resultats revela que alguns equips poden obtenir molt bons resultats en determinats àmbits i, en canvi, tenir més marge de millora en d'altres. Aquesta variabilitat posa de manifest la importància d'analitzar la seguretat dels pacients des de diferents perspectives per obtenir una visió més completa de la situació. "Les organitzacions que analitzen els seus errors de forma integrada, comparteixen coneixement i adapten els seus processos són les que evolucionen cap a models més resilients i preparats per afrontar els reptes assistencials del futur", defensa Sánchez.

Noves línies de recerca

A partir dels resultats obtinguts, s'obren diverses línies de treball. Una de les principals se centra en el redisseny del procés de laboratori per reforçar la traçabilitat de les mostres i reduir errors o retards, ja que la recerca ha identificat aquest àmbit com "una àrea crítica de risc i un camp prioritari per a la millora", i optimitzar-lo podria reduir repeticions innecessàries de proves i evitar pèrdues d'informació rellevant. També es planteja impulsar programes de formació per reforçar la cultura de la seguretat i millorar la qualitat de les notificacions d'incidents. Paral·lelament, es vol avançar en la digitalització de la llista de verificació perquè es pugui integrar a la història clínica electrònica i donar suport als professionals durant l'atenció al pacient en temps real. Finalment, la recerca proposa millorar els sistemes de seguiment de la qualitat assistencial amb eines que permetin analitzar millor la seguretat dels equips. L'objectiu és continuar avançant cap a una atenció primària que utilitzi la informació disponible per millorar la seguretat dels pacients.