El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània de la temporada. L’acte de lliurament tindrà lloc el 25 de febrer i inclourà la projecció d’un vídeo creat per alumnes del CNLM, així com una lectura dramatitzada de textos de Pau Casals. L’escriptora Marta Soldado rebrà els 2.000 euros i l’estatueta creada per Ramon Oms.

L’obra ‘Al bosc vermell, un cavall fuig’ (Angle, 2025), de Marta Soldado, ha resultat guanyadora de la vint-i-sisena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra publicada la temporada passada i que retrati algun aspecte dels moviments socials contemporanis. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa. L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 25 de febrer de 2026, a les 19h, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa.

Enguany el lliurament del guardó estarà precedit per la projecció d’un vídeo elaborat pels alumnes del CNL Montserrat a partir de l’obra i la figura d’Amat-Piniella. D’altra banda, amb motiu del cent-cinquantè aniversari del naixement de Pau Casals, hi haurà una lectura dramatitzada a càrrec de la companyia Els Carlins, amb l’actor Pere Font i la violoncelista Maria Coll, sota la direcció d’Àngels Torrens. L’escriptora terrassenca s’endurà els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Antònia Maria Gorgas, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Teresa Torra) ha triat l’obra de Soldado, ‘Al bosc vermell, un cavall fuig’, entre les tres finalistes d’enguany, on, a més de la guanyadora, també hi havia la bioficció ‘Mercè i Joan’, d’Eva Comas-Arnal, i la crònica literària ‘El rellotge verd’, de Julià Guillamon.

L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

La guanyadora

Marta Soldado (Terrassa, 1989) va estudiar història i literatura comparada. És una de les figures més reconegudes i consolidades entre les veus emergents de la literatura catalana, gràcies a una prosa fresca, d’alt voltatge líric i uns personatges carregats de matisos simbòlics. Va debutar amb ‘La felicitat d’un pollastre a l’ast’ (2018), que oferia una mirada íntima i irònica sobre la vida quotidiana. És autora també de ‘El cap i la cua del drac’ (2022), una crònica literària a partir de la seva estada al Vietnam, i ‘Al bosc vermell, un cavall fuig’ (2025), que es planta com a guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella 2026 després d’haver guanyat el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler del 2024.

‘Al bosc vernell, un cavall fuig’

La novel·la reflexiona sobre la violència, la compassió, la memòria o la dignitat dels éssers vius. La història comença a la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil, on un soldat rus fereix un cavall de Przewalski, que ha de fugir, separat de la manada. Dos científics troben el cavall agonitzant i el salven de la mort, la qual cosa propiciarà una relació que els canviarà, en l’inici d’un periple que portarà el cavall fins a Ucraïna, Bielorússia o Polònia. Amb una prosa carregada de matisos simbòlics, Soldado crea una faula contemporània que evita els moralismes simplistes. El jurat del Premi Joaquim Amat-Piniella n’ha destacat l’originalitat creativa, el to poètic i la sensibilitat narrativa en una història de marcat esperit antibèl·lic
 
Història del premi

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984
2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis, Proa
2023: Maite Salord, El país de l’altra riba, Proa
2024: Imma Monsó, La mestra i la Bèstia, Anagrama
2025: Xavi Coral, Aprendre a esquivar les bales, La Campana
2026: Marta Soldado, Al bosc vermell, un cavall fuig, Angle

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini austríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal&mi ddot;lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experiència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.