Un estudi liderat per professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central ha estat guardonat recentment amb un premi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) per la seva aportació innovadora en l'anàlisi del consum de sal i del nivell de coneixement sobre aquest aspecte de la dieta, tant de la població general com del personal sanitari. La recerca analitza, a través d'una enquesta, les actituds, els comportaments i els coneixements sobre la sal en dos col·lectius: 430 pacients i 48 professionals sanitaris.
Es tracta d'un estudi liderat per professionals sanitaris dels equips d'atenció primària del Bages: Isabel Roig, Berta Vilà i M. Àngels Aznar, del CAP Sagrada Família; Nàyade Crespo, del CAP Bages; Anna Centellas, del CAP Navarcles, i Ramon Rodríguez, del CAP Sallent. La recerca, que és observacional, descriptiva i de tall transversal, ha estat aprovada pel Comitè Ètic d'Investigació Clínica Jordi Gol.
La sal oculta, el gran repte
L'estudi parteix d'un fet conegut, però sovint infravalorat: el 75% del consum de sal prové d'aliments processats, és l'anomenada sal oculta. Només un 15% correspon a la sal pròpia dels aliments i un 10%, a la que s'afegeix durant la cocció o a la taula. Tot i que més del 90% tant de pacients com de professionals són conscients que un consum excessiu de sal és perjudicial per a la salut i manifesten intentar limitar-ne la ingesta, l'estudi constata que ambdós col·lectius subestimen el consum propi, que supera els nivells recomanats. En aquest sentit, l'anàlisi posa exemples quotidians, com el consum d'un entrepà tipus biquini, que pot aportar gairebé tota la sal recomanada diària, només amb pa, formatge i embotit, sense que la persona en sigui conscient.
Diferències i mancances en el coneixement
L'estudi també revela que més del 70% dels pacients i gairebé un terç dels professionals sanitaris no identifiquen correctament que la quantitat màxima de sal recomanada al dia és de 5 grams. A més, un 75% dels pacients i un 16,7% dels professionals no reconeixen els aliments processats com la principal font de sal de la dieta. Aquesta dada és especialment útil perquè demostra el coneixement del tema per part dels professionals sanitaris, ja que els percentatges de coneixement són alts. Així i tot, les dades serviran per poder continuar planificant formacions per a aquest col·lectiu, atès que aquest personal té un paper clau com a agent de salut i prescriptor d'hàbits saludables.
Repercussió en la salut
La reducció del consum de sal és una prioritat de salut pública. Segons l'OMS, disminuir la ingesta mitjana fins a menys de 6 grams diaris podria evitar fins a 2,5 milions de morts anuals per malalties cardiovasculars. A més, una ingesta elevada de sal es relaciona amb més excreció de calci per l'orina, fet que pot afavorir la resorció òssia i l'osteoporosi.
Conclusions i recomanacions
L'estudi conclou que saber identificar les fonts de sal és un pas clau per reduir-ne el consum. En aquest sentit, destaca el paper de la medicina i la infermeria d'atenció primària per reforçar missatges com:
● Prioritzar aliments frescos (peix, carn, ous, llet, llegums, fruita i verdura). ● Cuinar amb poca sal, substituint-la per herbes i espècies. ● Evitar els productes processats sempre que sigui possible. ● Llegir l'etiquetatge nutricional i escollir aliments baixos en sal (menys de 0,3 g per 100 g de producte).
El reconeixement de la CAMFiC posa en valor la rellevància d'aquesta recerca aplicada i el compromís dels professionals de l'ICS amb la prevenció de les malalties cardiovasculars i la promoció d'hàbits saludables des de l'atenció primària. |