El XIII Premi Planes ha estat pel documental 'Et faran un home', dirigit per Mireia Prats i Joan Torrents, en què un equip del programa Sense ficció ha aconseguit testimonis d'homes que durant més de 30 anys han silenciat el malson que van patir a la mili.

Agressions físiques, abusos i maltractaments psicològics, tortures i violacions, que han estat ocultes durant més de tres dècades i que, gràcies al treball de denúncia coral, han sortit per primera vegada a la llum. El jurat, per unanimitat, ha destacat que el documental és una peça periodística “impecable per la seva qualitat i, sobretot, pels testimonis que aporta i perquè aborda des de la profunditat una tema complex”. També ha remarcat que el treball, a l’igual que el periodista Josep Maria Planes, és “valent pels fets que explica i, a més, és rigorós a l’hora de contrastar i atractiu per als telespectadors”.

Mencions especials per a investigacions de l’ARA i Nació Digital

La tretzena edició del premi ha rebut un total de 19 treballs, la més participada de totes, de diferents gèneres i formats, i sobretot de “molta qualitat”, en paraules de tots els membres del jurat. Per aquest motiu, enguany s’ha decidit atorgar dues mencions especials. Una de les mencions ha estat a la investigació del diari ARA, 'Traspassos de diners, suplantacions i clima de "terror": reconstrucció de la marxa de Manel Esteller de l'Institut Josep Carreras', de Cristina Sàez i Núria Joanico.

El treball posa al descobert que, durant els cinc anys que va dirigir el centre, el prestigiós oncòleg va utilitzar recursos de la institució que no li pertocaven per beneficiar la seva recerca. El jurat ha remarcat que és un exemple de “periodisme de denúncia” perquè posa el focus en una figura rellevant a Catalunya i per l'impacte que ha tingut en una institució de renom al país.

La segona menció del Premi Planes és per a "La història no explicada d'Aliança Catalana" de Nació Digital, que signen els periodistes Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals. El jurat ha subratllat que és un "gran treball periodístic" i que aporta informació desconeguda fins al moment. A més, ha destacat que es tracta d'una temàtica difícil d'abordar per les dificultats amb què es troben els periodistes a l'hora d'accedir a la informació.

La sèrie de reportatges revela el nom d'una figura clau per a la gestació del partit i fins al moment desconeguda: Eduard Llaguno, poder a l'ombra i mecenes. Juntament amb la seva mà dreta Maiol Sanaüja, també fundador a l'ombra de la formació. El treball periodístic també detalla les desavinences entre dues de les cares visibles, Oriol Gès i Jordi Aragonès, i explicava que el poder de Sílvia Orriols tenia certes limitacions.

El premi Josep Maria Planes té per objectiu reivindicar el periodisme d’investigació i mantenir viu el llegat i la memòria del manresà, pioner en el periodisme d’investigació a Catalunya (1907-1936). El guardó és convocat per la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, i està dotat amb 1.000 euros.