La recerca apunta que el 33,6 % dels centres escolars de Catalunya persisteixen en la pràctica de fer grups de reforç diferenciats per a l’alumnat amb més dificultats i un 32,2 % fa grups de reforç específic per a l’alumnat catalogat com a NESE.

A Catalunya, en termes generals, les escoles i els instituts actualment encara estan lluny de tenir un model d’educació que es pugui considerar plenament inclusiu. Segons una enquesta feta en 886 centres educatius de Catalunya en el marc d’un projecte de recerca liderat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), un 10 % dels centres escolars participants en la recerca encara fa agrupaments per nivells de tot l’alumnat, una pràctica amb un caràcter obertament excloent. 

Des del vessant quantitatiu, el projecte també mostra que el 33,6 % dels centres escolars de Catalunya persisteixen en la pràctica de fer grups de reforç diferenciats per a l’alumnat amb més dificultats i un 32,2 % fa grups de reforç específic per a l’alumnat catalogat com a NESE (necessitats específiques de suport educatiu). Segons els autors de l’estudi, només un 11,4 % dels centres no té cap aula o espai on se separi l’alumnat dels seus companys i companyes, un 41,6 % té aula de suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI) i un 38,8 %, aula d’”educació especial”.

Aquests són alguns dels primers resultats quantitatius del projecte “Mesures de resposta educativa a la diversitat (MRED) en les etapes 3-16 a Catalunya: anàlisis crítiques i propostes per caminar vers l’educació inclusiva”. L’estudi ha tingut per objectiu elaborar una diagnosi sobre quines mesures i quins suports de resposta educativa a la diversitat s’estan implementant a les escoles i als instituts de Catalunya, com s’està fent aquesta implementació i quines concepcions sobre la inclusió tenen els diferents agents de la comunitat educativa. “El projecte respon al debat candent sobre la implementació del dret d’inclusió i les vulneracions del dret de tots els infants a ser escolaritzats en centres ordinaris”, expliquen els investigadors principals del projecte, Jesús Soldevila, membre del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), i Laura Farré, del Grup de Recerca Educativa (GREUV) de la UVic-UCC.

L’estudi, que combina dades quantitatives i qualitatives, revela que la manera com els centres conceben i aborden la complexitat conjuntament amb determinats factors organitzatius i pedagògics —com la docència compartida i els agrupaments heterogenis— poden contribuir significativament a generar entorns més equitatius i inclusius. 

La tipologia d’agrupaments no depenen únicament del grau de complexitat, sinó també d’un conjunt ampli de factors institucionals, pedagògics i contextuals. Elements com el projecte educatiu del centre, la disponibilitat de recursos de suport, el lideratge de l’equip directiu, l’experiència i formació del professorat, així com les necessitats específiques de cada grup d’alumnes, podrien ser potencials elements moduladors de les pràctiques d’agrupament.

La docència compartida, pràctica que tendeix a facilitar la inclusió de tot l’alumnat, és molt comuna, amb un 65,8 % de docents enquestats que afirmen que és una pràctica habitual en totes o algunes de les matèries que s’imparteixen. L’anàlisi estadística preliminar mostra que els centres que apliquen aquesta pràctica (docència compartida) disposen de ràtios d’alumnat per aula significativament més baixes que aquells que no la fan o que només la duen a terme de forma puntual. Aquesta relació suggereix que grups més reduïts poden facilitar l’establiment d’aquest tipus de pràctiques.

Més recursos significa més inclusió?

L’estudi de casos qualitatius d’aquesta recerca assenyala la percepció d’una manca de recursos generalitzada per part del personal docent, “però també la falta de formació per utilitzar-los de forma més inclusiva per respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat”, expliquen Soldevila i Farré. Segons ells, “garantir el dret a la inclusió de tot l'alumnat exigeix una nova estructura organitzativa que permeti al professorat disposar de més temps de preparació de les classes i de coordinació, a fi d'implementar els recursos de forma més inclusiva i garantir la presència, participació i progrés de tots els nens, nenes i joves.

Aquesta recerca constata que, en global, els centres que presenten concepcions més integrades de la inclusió, entenent-la com a perspectiva que afecta tot l’alumnat i no només aquell amb més necessitats, presenten nivells de benestar de l’alumnat més alts que no pas aquells en què la inclusió es concep de forma fragmentària o focalitzada. 

Un altre aspecte que evidencia aquesta recerca és que els centres educatius de Catalunya duen a terme les seves pràctiques en un context de directrius polítiques contradictòries. En aquest sentit, les exigències de rendiment, la falta d’estabilitat de les plantilles, la retallada de perfils professionals no docents, la falta de formació i les escasses hores de dedicació a la preparació i coordinació “xoquen amb les necessitats dels centres per a la millora de la inclusió; no obstant això, i sobretot, el més indispensable és dur a terme un ús més inclusiu de tots els recursos de què el sistema ja disposa i no fer-ne un ús que perpetuï dinàmiques excloents”, subratllen Soldevila i Farré.

Presentació dels resultats en una jornada

Els principals resultats d’aquest projecte de recerca es van donar a conèixer, dimecres, en el marc d’una jornada sobre educació inclusiva i mesures de resposta educativa a la diversitat en les etapes de 3 a 16 anys a Catalunya que es va fer a la Sala Mercè Torrents del Campus Vic de la UVic-UCC. La jornada va incloure una conferència a càrrec de Cecilia Simón Rueda, professora de la Universitat Autònoma de Madrid, en què es va discutir com els suports de resposta educativa a la diversitat es poden utilitzar de forma inclusiva o poden contribuir a reproduir pràctiques excloents per a l’alumnat en funció de com s’implementin en cada context escolar. També es va dur a terme la taula rodona “Veus en diàleg”, en què acadèmics, professionals, famílies i alumnes van compartir opinions sobre les principals barreres i reptes als quals s’enfronta l’educació per tal de ser realment inclusiva. 

Aquest projecte va guanyar la primera edició de la convocatòria “Subvencions destinades a la realització de projectes de recerca en l’àmbit de l’educació inclusiva i de la salut als centres educatius de Catalunya durant el període 2024-2025” del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya.