La publicació autoeditada per GREHVAT.0 i AMARESC, amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, recull els resultats d’un projecte iniciat la tardor de l’any 2023 que ha tingut com a objectiu rescabalar la memòria d’aquelles dones pioneres que van contribuir a renovar el panorama artístic manresà. Un treball que ha merescut el reconeixement del guardó Magí Canyelles Ferreres dels Premis Lacetània per les Arts i la Cultura 2025 convocat pel Centre d’Estudis del Bages, tal com va posar en valor durant la presentació el president d’aquesta entitat, l’historiador Francesc Comas. Així mateix, la historiadora local Conxita Parcerisas, especialitzada en estudis de gènere, va lloar durant la presentació la tasca de d’investigació realitzada i l’extraordinària aportació d’aquesta publicació que treu de l’oblit més d’un centenar de dones artistes, nascudes o actives a Manresa, entre les darreries del segles XIX i les primeres dècades del segle XX.
Ovidi Cobacho Closa, coordinador de GREHVAT.0 i autor de l’obra, va detallar les diferents fases d’aquest projecte de recerca i va posar-ne en valor algunes conclusions sobre el perfil i l’activitat d’aquestes artistes d’arrels manresanes. Entre d’altres aspectes, va subratllar la convivència d’un grup d’artistes de classes benestants, per a les quals l’art havia estat un element fruït d’una educació selecta, amb d’altres d'extracció més popular que haurien pogut formar-se gràcies a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, fundada l’any 1902, i a les acadèmies privades que van proliferar a la ciutat a partir de la dècada de 1930. Així mateix, es van donar dades sobre l'existència d’un percentatge força superior de dones artistes a Manresa, respecte a la resta de Catalunya i d’Espanya, a partir de la comparativa de la concurrència femenina en les exposicions col·lectives d’àmbit nacional, regional i local. També es va destacar la polivalència de moltes de les artistes manresanes en diferents disciplines artístiques; el fet que la major part d’elles fossin artistes amateurs i que moltes d’elles conjuguessin l’activitat artística amb d’altres professions, com ara la docència; el caràcter local de les seves carreres (amb excepcions significatives com les d’Ana Farré o Pilar Planas, entre d’altres), així com el fet que moltes van cessar la seva activitat al casar-se i fer una família, essent justament les solteres les que van gaudir d’una carrera més prolífica. Cobacho va aprofitar l’acte també per reivindicar la recerca en el camp de les Humanitats i en l’àmbit de proximitat, així com la necessitat de preservar el llegat patrimonial dispers en col·leccions particulars.
El llibre “Pioneres: les arrels femenines de l’art manresà”, que suma un total de 200 pàgines, s’estructura en tres grans blocs: un primer estudi introductori de contextualització i balanç de la recerca, un cos central que recull el catàleg d’obres de l’exposició realitzada al Centre Cultural el Casino de Manresa el passat 2024 i un diccionari biogràfic on apareixen ressenyades les 106 artistes estudiades. La publicació pot adquirir-se a la Consergeria del vestíbul del Centre Cultural el Casino de Manresa, a un preu de 25€. |
