La primera sessió de les IV Jornades interdisciplinàries de prevenció del suïcidi a la Catalunya Central posa el focus en la detecció precoç i la resposta comunitària

La detecció de persones amb ideació suïcida a la Catalunya Central s'ha multiplicat per tres en tres anys, segons les dades de la Comissió Territorial del Suïcidi. Les consultes registrades han passat de 45 l'any 2022 a 142 el 2023, i s'han mantingut en nivells elevats el 2024 (119 casos). Durant els vuit primers mesos del 2025, ja s'han registrat 84 noves situacions, fet que evidencia una millora en la detecció i coordinació entre serveis, però també la persistència d'una problemàtica de salut pública de primer ordre.Malgrat aquest increment en la detecció, les dades també mostren que, en el darrer any, 62 persones han mort per suïcidi a la Catalunya Central, i que el 50% no tenien cap antecedent psiquiàtric. Aquesta dada subratlla la necessitat d'implicar tota la societat en la prevenció, més enllà de l'àmbit sanitari.

La primera jornada ha posat el focus en la detecció precoç i la resposta comunitària.Precisament, amb la voluntat de treballar la prevenció del suïcidi amb una mirada comunitària,  han començat les IV Jornades interdisciplinàries de prevenció del suïcidi, a la sala d'actes de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Aquestes jornades que es fan cada dos anys compten amb la participació de professionals de salut mental, atenció primària, emergències mèdiques, educació, serveis socials, cossos de seguretat i justícia. L'objectiu és avançar en la prevenció i l'abordatge del suïcidi com a problema de salut pública, des d'una mirada col·lectiva i transversal.

"El suïcidi, una responsabilitat compartida"

A l'obertura de la jornada, la delegada del Govern de la Catalunya Central Elia Tortolero, ha remarcat la necessitat de trencar el silenci, els mites i els tabús que encara envolten el suïcidi. "Només si som capaços de parlar-ne obertament podrem avançar en la prevenció i en l'acompanyament de les persones que pateixen. Darrere de cada dada hi ha històries de vida, famílies i comunitats que viuen un dolor immens, i és la nostra responsabilitat col·lectiva mirar-ho de cara i actuar-hi", ha destacat.

La delegada del Govern ha insistit que la prevenció del suïcidi no pot recaure en un sol àmbit ni en una sola institució, sinó que necessita la implicació de tota la xarxa de serveis i de la societat. "Prevenir és, sobretot, escoltar, estar a prop i acompanyar sense jutjar. És una responsabilitat compartida entre els centres de salut, les escoles, els serveis socials, els jutjats i la comunitat."

Durant la seva intervenció, ha posat també en valor el treball col·lectiu nascut d'edicions anteriors de les jornades, com el projecte pioner 'Salut mental i mitjans de comunicació', impulsat per l'equip de comunicació de la Regió Sanitària Catalunya Central i la delegació del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest taller ha servit per reflexionar sobre el tractament informatiu de la salut mental i el suïcidi, amb la participació de periodistes, professionals sanitaris, comunicadors institucionals, entitats i famílies, i ha generat bones pràctiques per reduir l'estigma i promoure una comunicació més humana.

Una jornada per compartir mirades i reforçar la detecció

La sessió d'avui ha abordat el valor de la detecció precoç i el compromís col·lectiu per prevenir el suïcidi. El telèfon 061 Salut Respon és el telèfon de referència en la prevenció del suïcidi a Catalunya. Durant la jornada s'ha parlat de prevenció i de la necessitat de conèixer els elements que constitueixen una conducta amb risc de suïcidi. En aquest sentit s'ha posat l'accent en els factors de risc individuals com poden ser els trastorns mentals, l'ús nociu d substàncies o la desesperança; els factors socials i comunitaris i també, en un tercer nivell, els aspectes sistèmics que també incideixen en les persones. I s'han exposat senyals d'alarma tant en la conducta de les persones, les expressions verbals que fan servir o el seu estat d'ànim. Indicadors que poden permetre identificar persones amb una situació complexa i fer accions per prevenir ideacions de suïcidi.

La jornada ha comptat amb ponències sobre malestar juvenil, prevenció en la vellesa, mirada de gènere i relació entre suïcidi i consum de substàncies. Els debats han remarcat la importància de reforçar la coordinació territorial i millorar la sensibilització comunitària per detectar situacions de risc abans que esdevinguin urgències.

Finalment, a la ponència sobre com cuidar els professionals que justament tracten directament amb situacions de risc de suïcidi s'ha incidit en la necessitat que els professionals disposin d'espais d'autocura, de suport emocional en cas que sigui necessari i de recuperació. És essencial mantenir el benestar físic, emocional i psicològic davant l'estrès i el desgast professional.​

Les jornades continuaran a Berga i Vic

L'equip motor està format per professionals de l'àmbit de la salut com son el Servei Català de la Salut; els equips de Salut Mental de la Fundació Althaia, Fundació Hospitalàries Martorell, Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic; professionals de l'atenció primària de l'ICS Catalunya Central, Centre Sanitari del Solsonès, i les EBA Vic Sud i Centellas; i els equips d'emergències com son Sistema d'Emergències Mèdiques, i Mossos d'Esquadra. Aquestes jornades també compten amb l'aportació de professionals dels àmbits de justícia i ensenyament.

Després de la sessió de Manresa, el cicle continuarà el 14 de novembre a Berga i el 21 de novembre a Vic, dins el marc de les IV Jornades interdisciplinàries de prevenció del suïcidi de la Catalunya Central, que enguany posen èmfasi en la proximitat, la detecció i la col·laboració entre serveis.