És una instal·lació clau per complir la normativa europea i millorar l’aprofitament de residus, amb una inversió de 20 milions d’euros.

El Consorci del Bages per a la gestió de residus presenta la nova planta de valorització de residus que s’està construint al Parc ambiental de Bufalvent, una infraestructura que permetrà adaptar el sistema de gestió de residus a les noves exigències legals i ambientals, i millorarà el tractament de residus municipals. Els objectius principals són la gestió més eficient i sostenible, reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, incrementar la recuperació de materials i complir la normativa vigent sobre pretractament de la fracció resta abans de la seva disposició final.


QUÈ ÉS UNA PLANTA DE VALORITZACIÓ?

Les plantes de valorització són instal·lacions de pretractament de residus, tant de la fracció resta  abans de portar-la a l’abocador com d’altres fluxos, com orgànica i fracció vegetal en el cas de la planta del Consorci. A diferència dels dipòsits controlats (abocadors), on els residus es dipositen sense cap intervenció prèvia, les plantes de valorització tenen per objectiu recuperar materials i energia, reduint al mínim l’impacte ambiental. Aquestes plantes permeten fer un pretractament dels residus abans de la seva eliminació, amb especial atenció a la reducció de la matèria orgànica que, quan es descompon sense tractament, genera biogàs ric en metà, un potent gas d’efecte hivernacle.

 
LA NOVA PLANTA DE VALORITZACIÓ DEL BAGES

La planta de valorització del Bages s’està construint al Parc Ambiental de Bufalvent, on actualment ja funcionen una planta de compostatge i una planta de transferència de vidre i envasos, que es veuran complementades i optimitzades amb les noves instal·lacions.

Característiques principals de la nova planta:
Superfície total del complex: 51.000 m²
Nova planta: 32.000 m² + Planta de compostatge existent: 19.000 m²
Inversió total: 19 milions d’euros. Finançats amb fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya i Fons Next Generation EU

Posada en funcionament: Prevista pel segon semestre de 2026

Capacitat de tractament: Amb els canvis de model que s’han implantat i la corresponent reducció de la fracció resta gràcies a l’increment de la recollida selectiva, es preveu que la planti operi amb les següents capacitats:
Fracció resta: 30-35.000 tones/any
Fracció orgànica: 30.000 tones/any,  ampliant en un 50% les 20.000 tones de capacitat de l’actual planta de compostatge.
Ampliació i millora del tractament de la fracció vegetal, amb una capacitat de fins a 5.000 tones/any.

COM FUNCIONARÀ?

La nova planta de valorització tractarà tres fluxos de residus:

Fracció resta: Passarà per processos de bioassecat, tractament mecànic i bioestabilització, que reduiran el volum i eliminaran la capacitat dels residus orgànics de generar biogàs. D’aquesta manera, només es portaran al dipòsit (abocador) els residus no reciclables estabilitzats, complint la normativa. Fracció orgànica (FORM): La nova planta augmentarà la capacitat de tractar matèria orgànica separada a casa, millorant la qualitat del compost final i reduint el risc d’emissions incontrolades.
Fracció vegetal: El tractament de restes vegetals es farà de forma més eficient i optimitzada, gràcies a un sistema més integrat.

IMPACTE I BENEFICIS

Ambientals:
Reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Recuperació de materials valoritzables.

Socials i econòmics:

Creació de nous llocs de treball.
Estalvi econòmic en concepte de cànon d’abocador.
Impuls de l’economia circular i la innovació tecnològica al territori.

Fa deu anys, el 62% de residus generats en l’àmbit consorciat es dipositaven a l’abocador. L’any 2024, aquest percentatge va baixar fins al 49% gràcies a la implantació de models avançats de recollida en diferents municipis. I amb la incorporació de Manresa en aquests models d’alt rendiment, es preveu que el 2025 només es portin a l’abocador un 40% del total de residus generats a l’àmbit consorciat. El pretractament que es farà a la planta de valorització ha de ser un factor clau per avançar cap a l’objectiu que marca la normativa europea de limitar les entrades a l’abocador al 10% dels residus generats. Durant el procés de pretractament es recuperen petites quantitats de metalls, envasos i altres elements valoritzables que havien estat erròniament dipositades amb la fracció resta, i els residus orgànics que hi ha barrejats perden una part important de volum i líquids. Però en cap cas aquest pretractament es pot considerar una alternativa o substitució a la recollida selectiva que es fa a partir de la separació de residus a cada llar. El tractament té per objectiu minimitzar l’impacte de posar els residus al dipòsit i també el compliment normatiu, però la millor manera de recuperar materials i augmentar els índexs de reciclatge és a través de la correcta separació de residus en origen (llars i establiments comercials), ja que fer-ho a través d’aquestes plantes és molt més costós i s’obtenen productes de més baixa qualitat.