Professionals de la salut, del medi ambient, de l'urbanisme i de l'economia coincideixen en la necessitat d'actuar des de tots els àmbits per protegir la salut davant l'emergència climàtica.

La primera Jornada Ciutat, Salut i Clima, celebrada aquesta setmana a Manresa, ha reunit més de 300 persones —entre professionals de la salut, de l'educació, de l'urbanisme, de l'administració local i ciutadania— per reflexionar sobre com les ciutats poden fer front als efectes del canvi climàtic en la salut de les persones. L'esdeveniment, organitzat conjuntament per diverses institucions sanitàries, universitàries i ambientals de la Catalunya Central, ha comptat amb una vintena d'experts que han aportat mirades complementàries i solucions concretes. La Jornada s'ha celebrat en dos escenaris diferents. La sala d'actes de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa ha acollit una primera sessió, dimecres al matí, adreçada a professionals que ha permès analitzar l'impacte del canvi climàtic en la salut global i han compartit estratègies per actuar des dels àmbits sanitaris i comunitaris.

En la taula inaugural ha intervingut Esteve Fernández, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, que ha anunciat la creació de la Taula interdepartamental One Health, amb la participació de la seva conselleria i dels departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, ha reiterat la necessitat d'una mirada més àmplia de la salut. Manel Jovells, director general d'Althaia, ha destacat el compromís de la institució amb el medi ambient i la sostenibilitat i ha detallat algunes accions que s'han portat a terme en aquests àmbits.

Durant el matí, les diferents intervencions han coincidit en la necessitat de treballar de forma multidisciplinària per fer front als reptes sanitaris del segle XXI. Aquesta visió s'alinea amb el concepte de One Health, emprat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que té per objectiu equilibrar i optimitzar la salut de les persones, els animals i els ecosistemes. En la ponència "Els professionals de la salut com a activistes climàtics", a càrrec d'Anna M. Rodríguez i Marina Alcoz, que han defensat la necessitat d'introduir eines pràctiques. Com actuar des de la consulta per millorar l'entorn i reduir els efectes de la crisi climàtica en la salut", Marina Alcoz, ginecòloga d'Althaia, i Anna M. Rodríguez, metgessa de família de l'ICS Catalunya Central, han posat l'accent en com els professionals de la salut han d'incorporar en la pràctica diària aquest enfocament, des d'incloure en l'anamnesi aspectes relacionats amb la salut ambiental que poden estar influint en les malalties que presenten els seus pacients, fins a fer-los prendre consciència de la importància d'aquests temes. Cal tenir en compte que els determinants de la salut com són l'entorn i els hàbits saludables expliquen aproximadament el 80% dels resultats de salut d'una persona i que el 20% restant té a veure amb la genètica i el sistema sanitari.



La pediatra Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha explicat com les exposicions ambientals, i en especial la contaminació atmosfèrica de l'aire, impacten en la salut infantil. També de com els professionals de la salut poden contribuir a reduir aquestes exposicions, des de la pràctica clínica fins a la pressió política.

Per la seva banda, Carlos Cabrera, pneumòleg de l'Hospital Universitari de Gran Canaria Doctor Negrín, ha analitzat com el canvi climàtic i la contaminació ambiental impacta en la salut respiratòria, promovent un increment en la incidència d'infeccions, de problemes respiratoris associats a la pol·linització, d'aguditzacions de malalties respiratòries prevalents per la calor extrema i la mortalitat associada a la contaminació ambiental.

Mireia Gascon, investigadora de l'ICS, ha posat el focus en com l'entorn urbà i les exposicions associades, així com l'estil de vida de les persones, tenen relació amb les demències, especialment l'Alzheimer. A continuació, el veterinari Joaquim Segalés, catedràtic de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, ha parlat sobretot del concepte One Health, és a dir, que perquè les persones tinguem salut és important la salut dels animals i la del planeta. També ha fet incidència en l'ús irresponsable d'antibiòtics, que pot tenir un paper rellevant en el creixement de malalties emergents, i en la importància d'aplicar mesures preventives enlloc d'actuar de forma reactiva com s'ha fet fins ara.



Per últim, hi ha hagut una taula rodona centrada en la recerca en salut planetària a la Catalunya Central. Ha estat moderada per Josep Vidal i Gemma Cuberas, caps de Recerca de l'ICS Catalunya Central i la Fundació Althaia, respectivament, que han presentat diferents investigadors d'ambdues institucions que tenen interès en impulsar recerques en aquest àmbit: l'al·lergòloga Laia Ferré i el reumatòleg Basilio Rodríguez per part d'Althaia, i Laura Valls, pediatra de l'ICS, i Mireia Gascon, investigadora de l'ICS-IDIAPJGol. També hi ha participat David Navarro, de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (UAB), i Eva Corbella, cap de Tractament, Qualitat i Control Sanitari d'Aigües de Manresa, que han exposat les dades sobre la qualitat de l'aire i de l'aigua amb què compten ambdues institucions. Del debat han sorgit possibles línies d'investigació en el territori.

Un debat obert a la ciutadania

Les ponències de les tardes de dimecres i dijous s'han celebrat a la Plana de l'Om i s'han obert a la ciutadania. La sessió de dimecres ha estat conduïda per la periodista Aina Font, amb tres ponències: a la primera, la metgessa i antropòloga Vània de la Fuente ha parlat d'edatisme, així com del paper de l'activisme dels més grans davant el canvi climàtic. Com a exemple d'això, ha explicat el cas KlimaSeniorinnen, un grup de dones grans de Suïssa que va portar l'estat al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per la seva inacció en matèria de lluita contra el canvi climàtic aconseguint una sentència històrica. 

Durant l'acte també s'han exposat solucions concretes per a la transformació dels entorns escolars segurs i verds amb la ponència de la investigadora en salut planetària de l'ICS-IDIAPJGol, Mireia Gascon, que ha defensat la zonificació escolar perquè les famílies "triïn escoles del seu barri i s'hi puguin desplaçar a peu o en bici", així com treure trànsit de les ciutats i crear més zones verdes, les quals també ajuden a rebaixar la temperatura de les ciutats a la nit, un fet "imprescindible per poder dormir i descansar bé", ha assegurat. Finalment, l'arquitecta Mamen Artero s'ha centrat en el necessari canvi de mirada sobre els espais exteriors de les escoles, amb projectes molt potents de renaturalització dels patis per aconseguir reduir zones de ciment i guanyar zones verdes i "nous escenaris que permeten el joc i la imaginació dels infants, alhora que faciliten que les famílies i docents també interactuïn en aquests espais". Com a exemples locals, Artero ha parlat dels projectes realitzats a les escoles La Salle i Sant Ignasi de Manresa.



En la segona jornada, la conducció ha anat a càrrec del periodista Enric Badia. L'economista Mar Reguant (ICREA) i el físic Xavier Obradors han posat xifres a "El preu del canvi climàtic en l'economia", advertint que cal desvincular el creixement econòmic de les emissions contaminants. L'experiència de Pontevedra, presentada per Daniel Mancelle, del Concello d'aquesta ciutat gallega, ha servit per mostrar com una ciutat mitjana pot convertir-se en referent internacional de mobilitat sostenible i benestar ambiental. Finalment, Nora Maristany, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, ha presentat el projecte GiroNat, que aposta per la renaturalització urbana i la implicació ciutadana com a eines de salut i resiliència climàtica.

Col·laboració institucional i comunitària

L'organització de la 1a Jornada Ciutat, Salut i Clima amb dos dies de treball adreçat a professionals i a ciutadania és una iniciativa fruit de la col·laboració entre institucions sanitàries, administracions locals, universitats i entitats ambientals del territori, que han unit esforços per promoure una nova cultura de salut que posi al centre la vida, el territori i el futur del planeta. Hi participa el Departament de Salut, Ajuntament de Manresa, Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Institut Català de la Salut de la Catalunya Central (ICS), Fundació Althaia, Fundació Sant Andreu Salut, Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Col·legi d'Infermeria, Societat Catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFiC), Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Fundació Universitària del Bages-UManresa, Facultat de Medicina UVic-UCC, Col·legi d'Infermeria, Universitat Politècnica Catalunya (Campus Manresa), Meandre Associació i IDIAPJGol.

La jornada ha posat de manifest la importància de la col·laboració entre salut, ciència, urbanisme i ciutadania per avançar cap a ciutats més saludables, verdes i inclusives. Durant la cloenda, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha destacat la voluntat de donar continuïtat a aquesta iniciativa, que situa la Catalunya Central Manresa com a territori pioner en el ciutat al capdavant del debat sobre salut i canvi climàtic.