Ho recull un estudi epidemiològic dut a terme pel Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física de la UVic-UCC per encàrrec de la Federació Catalana de Voleibol.

El turmell (26,7 %), seguit del genoll (12,4 %) i de la mà o canell (9 %) són, en termes diagnòstics, les regions anatòmiques més afectades entre les persones que juguen a voleibol federat. De fet, la lesió més freqüent entre aquests esportistes és l’esquinç de turmell de grau II (15,85 %) —a força distància de les contusions (7,6 %) i l’esquinç de genoll (6,7 %)—, la qual cosa constata la naturalesa multidireccional d’esports com el voleibol i l’elevada demanda sobre l’articulació del turmell en moviments de salt i canvi de direcció. 

Aquestes són algunes de les dades que registra l’”Estudi epidemiològic de les lesions en el voleibol federat català (temporada 2023-2024)”, dut a terme per Javier Peña i Arnau Baena, investigadors del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) per encàrrec de la Federació Catalana de Voleibol (FCVB). L’estudi es va presentar en un acte que es va fer a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), al qual van assistir representants institucionals, clubs, tècnics i professionals de la salut vinculats a l’esport.

L’objectiu d’aquest informe pioner, el primer que es fa sobre la incidència i la tipologia de les lesions al voleibol federat català, és “comprendre la naturalesa, la freqüència i els contextos en què es produeixen les lesions per poder dissenyar estratègies de prevenció eficients, orientar les polítiques de formació i suport als clubs i, alhora, optimitzar els recursos mèdics, materials i econòmics disponibles”, expliquen els autors de l’estudi, especialistes en prevenció i anàlisi de lesions esportives. Segons ells, a partir de la informació obtinguda, es poden plantejar línies d’actuació concretes, com ara regular els calendaris i la distribució de competicions per evitar la sobrecàrrega de partits en moments puntuals de la temporada, o bé introduir protocols sistemàtics de prevenció de lesions adaptats a determinades franges d’edat o categories amb major risc.

Més de 1.800 lesions

Les dades d’aquest treball provenen de les 1.820 lesions que es van comptabilitzar durant la temporada 2023-2024, en la qual va haver-hi una taxa de 0,13 lesions per esportista. Del còmput total de lesions que es van produir aquella temporada, només 81 (el 4,45 %) van requerir intervenció quirúrgica i el diagnòstic més freqüent va ser la lesió del lligament encreuat anterior (LEA), que representava gairebé la meitat dels casos. “Aquesta dada és coherent amb la càrrega biomecànica i l’estrès de torsió a què està sotmès el genoll en el voleibol, fet que predisposa a aquesta patologia greu amb necessitats quirúrgiques”, argumenten els autors a l’estudi.

Altres dades rellevants d’aquest treball indiquen, per exemple, que les categories que presenten una incidència més alta de lesions per cada 1.000 hores d’exposició són la categoria aleví i la infantil, possiblement per la fase de creixement i desenvolupament dels esportistes. En funció de la categoria, però, s’observa una distribució desigual de les lesions, ja que la categoria amb més nombre de lesions és la cadet, seguida per la sènior i la juvenil. Aquestes tres etapes agrupen de forma conjunta gairebé el 70 % del total de lesions, la qual cosa es podria deure a alts volums d’entrenament, a l’elevada exigència física i de càrrega competitiva que hi ha en aquestes etapes, i a l’existència d’un major nombre de llicències.

Per èpoques de l’any, els mesos de major incidència de lesions són el novembre (12,6 %), l’octubre (12,3 %) i el febrer (12,2 %), fet que suggereix que les lesions s’acumulen en els períodes de màxima activitat competitiva. Per sexe, s’observa una clara diferència en la proporció de lesions en dones (68,8 %) i en homes (31,1 %).

Col·laboració entre institucions

L’estudi sobre les lesions al voleibol federat, que s’ha fet amb la col·laboració de l’asseguradora ITEGRA, s’emmarca en el conveni signat entre la FCVB i el CEEAF, que ja ha donat lloc a diverses línies de cooperació, com ara l’anàlisi de la càrrega d’entrenament dels esportistes d’alt nivell i l’assessorament en matèria de rendiment i salut.

“Aquest informe és un exemple de com la col·laboració entre la Universitat i el teixit esportiu pot generar coneixement útil per millorar la salut, el rendiment i la seguretat dels esportistes”, subratlla Javier Peña, un dels autors i director del CEEAF. Per la seva part, Maribel Zamora, presidenta de la FCVB, comenta que “amb aquest projecte la Federació Catalana de Voleibol reafirma el seu compromís amb el benestar, la seguretat i el desenvolupament sostenible de tots els esportistes que formen part del sistema federatiu”.