Els treballs d'edificació del nou complex duraran 30 mesos.

Les obres de construcció de la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central, a Manresa, començaran aquest dilluns després de la signatura de l'acta de replanteig, segons ha anunciat  el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra que s'ha celebrat al Parc de la Seu de la capital del Bages. L'edifici allotjarà la delegació territorial, els diversos serveis territorials, fins ara dispersos per la ciutat, i l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) integrada, que actualment s'ubica a la Fàbrica del Salt.Els treballs s'iniciaran després de l'acabament de les fases d'enderroc i d'excavacions arqueològiques començades el setembre de l'any 2022. Les obres de construcció s'han dividit en dos lots, el primer ha estat adjudicat a l'UTE Certis Obres i Serveis SA i Cots i Claret SL per 16,5 milions d'euros, amb IVA. El segon, corresponent a les instal·lacions, a Elecnor Servicios y Proyectos SAU, per 6 milions d'euros, també amb IVA.

Aquestes obres tenen un període d'execució de trenta mesos. La inversió total de la Generalitat en la construcció de la nova seu corporativa, incloent-hi els treballs previs i l'enderroc, serà de 24 milions d'euros. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha clos l'acte afirmant que avui "posem la primera pedra d'un edifici, però, sobretot, posem la primera pedra d'un futur compartit, un futur on Catalunya segueix en marxa, on cada comarca té veu i força, on la prosperitat s'entén com un bé comú". "Aquest", ha afegit, "és el compromís del Govern amb els catalans i amb el territori, fer de Catalunya un país proper, solidari i lliure, que creixi tenint en compte el conjunt del territori i que comparteixi amb la gent la seva prosperitat, un país on els projectes de Manresa i de la Catalunya Central siguin projectes vertebradors del conjunt de Catalunya, un país que no deixa ningú enrere". "Amb aquesta primera pedra, que no és només un element constructiu si no que és un símbol, és esperança, aquest futur comença avui i aquí", ha reblat el conseller.

En el mateix acte, la delegada del Govern a la Catalunya Central Elia Tortolero, ha afirmat que "aquest serà un espai pensat per servir les persones, un espai obert, accessible i integrador, que vol facilitar la vida de la ciutadania i alhora dignificar la feina de tantes persones que, des de l'administració, treballen cada dia per fer possible els serveis públics". L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assegurat que el nou projecte permetrà millorar el servei que la Generalitat dona a la ciutadania però també "portarà vida al Centre Històric, en un indret emblemàtic, just al nucli fundacional de la ciutat", i "reforçarà el paper de la ciutat com a capital de la Catalunya central".

Un edifici singular

En el mateix acte, l'equip d'arquitectes que va guanyar el concurs i serà l'encarregada de fer el seguiment de les obres, l'UTE formada pels despatxos d'arquitectes CDB Arquitectura + RFArq Arquitectura, ha presentat les línies mestres del projecte. El nou edifici dissenyat amb criteris punters de sostenibilitat, amb especial èmfasi en l'estalvi energètic i la qualitat de l'ambient interior, i de digitalització.

La nova seu aprofita en part l'edifici de l'Antic Palau del Consell de Ciutat, conegut actualment com a edifici dels antics jutjats, i hi afegeix una nova construcció, sumant una superfície construïda total, sobre i sota rasant, de 9.075 m2, dels quals 750 m2 es destinaran a l'OAC integrada. El complex se situa al cor del Centre Històric manresà, entre la Plaça Major i la Seu de Manresa, en l'illa delimitada pel Parc de la Seu i pels carrers Baixada de la Seu, Galceran Andreu i Codinella. Part del complex aprofitarà l'edifici dels antics jutjats, del segle XVIII i d'estil barroc classicista, i la sala gòtica, catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i s'hi afegirà un edifici de nova construcció, amb un disseny modern i sostenible energèticament.

L'emplaçament de la nova seu recull la voluntat de contribuir a la conservació del patrimoni arquitectònic, així com la millora del teixit urbà potenciant, a la vegada, l'eix de comunicació entre el casc antic i la resta de la ciutat mitjançant la via de Sant Ignasi, generant una nova mobilitat pel carrer de la Codinella fins al Parc de la Seu, esdevenint una nova illa d'equipament oberta a ciutat. La proposta resol de manera òptima l'oportunitat de millora i transformació que suposa la implantació en el nucli històric, fent possible al mateix temps, un edifici eficient i adaptat a les noves tecnologies i maneres de treballar.

Pel que fa al disseny del nou equipament, aplicarà criteris de sostenibilitat energètica i incorporarà mesures d'integració paisatgística i de qualitat ambiental. Així, la calefacció i refrigeració passives, la ventilació natural i els sistemes de climatització d'elevada eficiència, combinats amb controls intel·ligents, s'incorporaran conjuntament amb la producció d'energia renovable. Reduirà el consum d'aigua potable en sanitaris i en reg mitjançant la recuperació d'aigües pluvials i/o reciclatge d'aigües grises.

Un equipament obert a la ciutat

Tal i com han explicat els arquitectes Humbert Costas, Carlos Duran i Eliana Crubellati, el projecte, redactat per la UTE formada per CDB Arquitectura + RFArq Arquitectura, proposa un edifici compacte, suma del conjunt històric i del nou edifici administratiu, amb acabat de pedra, adequat al context del Centre Històric on se situa.

El complex tindrà un pati central que actuarà com a interior d'illa per a la ciutadania, accessible des dels carrers Codinella i Galceran Andreu, connectat amb el Parc de la Seu. El pati central tindrà una coberta vidriada que actuarà com a pulmó tèrmic i acústic. Així, durant l'hivern afavorirà l'escalfament de les capes altes per l'efecte d'estratificació tèrmica i a l'estiu permetrà la renovació de l'aire a l'interior, evitant l'acumulació de calor.

A més, es reurbanitzarà l'entorn del complex, amb incidència en les façanes del carrer de la Codinella i el Parc de la Seu. També es potenciarà l'eix de comunicació entre el Centre Històric i la resta de la ciutat, donant continuïtat a la passarel·la sobre la via de Sant Ignasi a través del carrer Galceran Andreu.

La construcció del nou complex racionalitzarà la disposició dels diversos serveis de la Generalitat, fins ara dispersos per Manresa per donar un millor servei als més de 430.000 habitants de la Catalunya Central. Així, aglutinarà la Delegació Territorial del Govern, els serveis territorials actualment desplegats per la capital del Bages, reservarà espai per ubicar nous serveis que s'hi puguin desplegar i acollirà l'Oficina d'Atenció Ciutadana que ara, provisionalment, és un edifici municipal. L'OAC permetrà a la ciutadania fer qualsevol tràmit relacionat amb qualsevol departament de la Generalitat en un sol lloc, cèntric i accessible, a través del sistema integrat. Amb aquesta operació, la Generalitat deixarà de pagar poc més d'1 milió d'euros anual en concepte de lloguers, serveis de manteniment i subministraments.

Un projecte de país

El projecte de la nova seu a Manresa, que reuneix els serveis de la Generalitat en un únic edifici, beu de l'experiència assolida amb l'entrada en funcionament el 2010 de l'edifici corporatiu de la Generalitat a l'antic hospital de Santa Caterina, a Girona. Posteriorment, va continuar amb la nova seu de l'administració catalana a les Terres de l'Ebre, a Tortosa, inaugurat el juliol de 2017.

En aquest sentit, el nou complex a Manresa compleix els tres requisits bàsics de la nova política d'edificis de la Generalitat: capacitat de transformació urbana, la concepció d'espais oberts, i l'esforç addicional que han de fer les administracions d'obertura i apropament a la ciutadania, a través de l'OAC.

Però el nou edifici de la Generalitat a la Catalunya Central no és pas l'únic projecte d'aquesta mena en què treballa el Govern. Fa uns dies l'executiu va adjudicar el concurs d'idees per a la nova seu de la Generalitat a Lleida, i té en marxa una redefinició dels edificis de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran i Tarragona. I, a més, aquests projectes es fan en coordinació amb el nou model d'atenció ciutadana que es va presentar el mes de febrer passat a Tarragona i seguint els criteris del procés de reforma de l'Administració i millora dels serveis públics impulsat pel Govern de la Generalitat.

Suport del Govern als projectes de Manresa

Durant la seva jornada a la capital del Bages, el conseller de la Presidència ha volgut conèixer de primera mà diversos projectes que s'hi estan desenvolupant. A primera hora de matí, ha visitat la Clínica Odontològica Universitària, situada al campus Manresa (UManresa), inaugurada l'abril de 2025 i especialitzada en salut bucodental, vinculada a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. La clínica funciona com a espai de pràctiques clíniques per als estudiants del grau en Odontologia, una titulació incorporada el curs 2023-24 que converteix la UVic-UCC en la tercera universitat catalana que l'ofereix, després de la UB i la UIC. Paral·lelament, dona servei assistencial a la població en general, amb especial atenció a col·lectius amb dificultats d'accés a tractaments odontològics no coberts per la sanitat pública.

Posteriorment a la col·locació de la primera pedra, el conseller també ha visitat el projecte de la Fàbrica Nova, impulsat per l'Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que pretén transformar l'antic recinte fabril Bertrand i Serra en un centre de coneixement, innovació i activitat universitària de referència per a la Catalunya Central. El conseller hi ha compromès el suport de la Generalitat.

I per acabar, Dalmau també ha visitat el polígon industrial del Pont Nou, que viu una important transformació amb el desenvolupament i urbanització del nou sector anomenat Pont Nou II. Aquest projecte, iniciat el 2024, preveu guanyar 168.000 metres quadrats de sòl industrial addicional repartits en vint parcel·les dissenyades per acollir grans empreses i facilitar el creixement de les existents. És la primera ampliació d'aquest tipus a Manresa en més de vint anys i té un pressupost proper als 20 milions d'euros. La transformació inclou la construcció d'una nova avinguda, denominada avinguda de l'Esport, que connecta l'Eix Transversal amb la zona esportiva del Congost. Funcionarà com una nova entrada a la ciutat i millorarà la mobilitat local.

Les obres es desenvolupen en diverses fases, amb treballs d'urbanització que inclouen moviment de terres, creació de xarxes de clavegueram, soterrament de línies elèctriques, ampliació de voreres, instal·lació de col·lectors d'aigües i reurbanització de carrers. També està prevista la creació de fins a 800 places d'aparcament gratuït i una millora general de la zona sensible des del punt de vista urbanístic, econòmic i de mobilitat.