El concepte modern del copyright es va començar a desenvolupar a Europa durant els segles XVII i XVIII. El primer sistema legal de protecció dels drets d'autor reconegut oficialment va ser la Llei d’Estatut de la Reina Anna (Statute of Anne) aprovada a Anglaterra l'any 1710. Aquesta llei es considera el naixement formal del copyright.
Abans d’aquesta llei, la impressió de llibres estava controlada pels gremis d’impressors i editors, i no pas pels autors. L’Estatut de la Reina Anna va ser revolucionari perquè reconeixia, per primer cop, que els drets sobre les obres pertanyien als autors, i no només als impressors. A més, establia un límit temporal a aquests drets, després del qual l’obra passava al domini públic, és a dir, podia ser utilitzada lliurement per tothom.
El copyright va néixer com a resposta a la necessitat de protegir la propietat intel·lectual dels creadors. Amb la invenció de la impremta i la difusió massiva de llibres, va augmentar la possibilitat que les obres fossin copiades i venudes sense autorització, cosa que perjudicava tant econòmicament com moralment als autors. |
