Els grans tenidors, que representen el 2,81% dels propietaris, concentren el 22,80% del parc d’habitatge de Manresa. És a dir, prop d’1 de cada 4 habitatges. Això és el que ha fet públic aquesta setmana la candidatura de l’oposició Fem Manresa, visibilitzant unes dades aportades pel mateix Ajuntament de Manresa que també indiquen que els propietaris d’un sol habitatge representen el 83,06% del total i controlen un 55,05% del parc; mentre els propietaris d’entre 2 i 4 habitatges (el 14,03%) controlen el 22,15% dels immobles. Aquestes xifres evidencien una concentració de bona part de la propietat de l’habitatge en poques mans, una realitat que, com afirma Fem Manresa, posa en risc el dret a l’habitatge. Concretament, segons les dades que l’Ajuntament ha aportat al grup municipal, 21.216 propietaris d’habitatge a Manresa -l’enorme majoria- disposarien d’un sol habitatge. A la vegada, 717 grans propietaris (és a dir, que tenen 5 o més immobles) acumularien 8.726 habitatges, superant el nombre d’immobles dels 3.609 propietaris d’entre 2 i 4 habitatges, que sumarien 8.538. Aquesta distribució desigual de la propietat de l’habitatge i la important concentració en mans de grans tenidors té conseqüències negatives per la vida de la majoria, denuncia Fem Manresa.
Per una banda, que una part important del parc d’habitatge de Manresa es trobi en mans d’uns pocs propietaris fa que aquests tinguin major capacitat d’establir els preus de lloguer i compra, a més també de decidir a quin ús es dedica una part rellevant dels immobles de la ciutat. “D’aquesta manera, una minoria rendista acaba forçant a la classe treballadora a adaptar-se als seus interessos si vol accedir a un dret tan bàsic com l’habitatge, sense importar les conseqüències per la vida de la majoria de la població”. Per altra banda, a mesura que més habitatges es concentren en menys mans, el negoci immobiliari es converteix en una font de desigualtat cada cop més gran. “Com més habitatges susceptibles de llogar o vendre siguin controlats per una minoria de propietaris, la classe treballadora es veurà cada vegada més obligada a entregar als rendistes bona part del seu sou per poder viure-hi”, assenyalen des de Fem Manresa. “Així, per poder accedir a un dret bàsic, la majoria acaba transferint cada cop més recursos a una minoria rendista cada cop més rica, amb cada vegada més capacitat d’adquirir encara més habitatges, alimentant un cicle de desigualtat creixent”. Malgrat haver-les sol·licitat a l’Ajuntament, Fem Manresa encara no ha pogut accedir a dades que permetin veure l’evolució al llarg dels anys de la concentració de la propietat de l’habitatge a la ciutat. Ara bé, les dades a escala catalana i espanyola indiquen que la dinàmica de concentració habitacional en poques mans fa anys que es produeix i no sembla aturar-se. Per posar-ne algunes sobre la taula: segons dades de la Direcció General del Cadastre publicades pel mitjà La Marea, el nombre de propietaris amb més de deu immobles a l’Estat espanyol va augmentar un 20% entre el 2015 i el 2024, mentre la xifra de propietaris d’un sol immoble va caure un 1,78%. A Catalunya, el creixement del nombre de grans propietaris va ser d’un 15,90%. Per altra banda, segons l’ACN, entre el gener i el setembre del 2024, prop d’un 30% de les compravendes d’habitatge a Catalunya es van fer al comptat (sense hipoteca), tornant a xifres semblants a les del 2019.
I, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre gener i març del 2025, el 34,5% de les compravendes d’habitatge a l’Estat espanyol es van fer al comptat, assolint una xifra no vista des del 2014. Aquest tipus de compra, sense préstec hipotecari, és duta a terme en bona part per inversors immobiliaris. És important tenir en compte que l’augment de compravendes al comptat s’ha produït en el mateix període en què s’han anat reduint els tipus d’interès de les hipoteques. Una acció que, pels economistes convencionals, hauria de facilitar l’accés als crèdits i la inversió a la majoria de la població. Aleshores, per què creix el nombre d’habitatges comprats sense hipoteca? “Un altre cop, el problema és la desigualtat creixent”, assenyalen des de Fem Manresa. “Mentre la classe treballadora ha perdut poder adquisitiu els últims anys, i per tant capacitat d’adquirir un habitatge fins i tot a través d’una hipoteca, els més rics han anat acumulant recursos, augmentant la seva capacitat per invertir en el mercat de l’habitatge”. En aquest escenari, per aturar la concentració de l’habitatge i garantir que els habitatges estiguin al servei de les necessitats humanes, des de Fem Manresa defensen actuar perquè “els inversors, sobretot els grans propietaris, deixin de veure les cases com una mercaderia rendible”. En aquest sentit, proposen mesures de mínims com prohibir la compra d’habitatges si no és per viure-hi; incrementar amb força els impostos als grans propietaris, augmentant-los progressivament segons el nombre d’habitatges; expropiar els habitatges buits de grans propietaris; i ampliar el parc públic d’habitatge i potenciar alternatives com l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. |
