El poeta i periodista santjoanenc Aleix Solernou ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Jove de Centelles 2025 en un acte que es va celebrar el passat divendres 30 de maig a la Biblioteca La Cooperativa del municipi.

L'obra guardonada es titula "La guerra a prop de casa" i és un poema que tracta sobre les conseqüències humanes de la guerra i la memòria històrica. Reflecteix com els conflictes armats deixen una empremta duradora, i posa l'accent en l'oblit, la pèrdua i el desig de recordar i dignificar les víctimes. El Premi de Relat Breu i Poesia per a Joves de Centelles és una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Centelles, amb el suport de l'Oficina Jove d'Osona.

El certamen té com a objectiu fomentar la creació literària entre els joves i posar en valor el talent emergent del país. En la modalitat de poesia, categoria B de 12 a 17 anys, el premi dotat amb 100 euros, va ser pel treball "El fil invisible", de Laia Andrea Rodríguez Coa. En la categoria A de 18 a 30 anys, el premi va ser per l'obra "La guerra a prop de casa", d'Aleix Solernou Puig. Es va lliurar un accèssit, dotat amb 150 euros, pel treball "Mersin" de Joan Ruiz Gegúndez.

Aleix Solernou Puig (Sant Joan de Vilatorrada, 1995) és l'autor dels llibres La revolta del poble (Edicions de L'Albí) i coautor de L'Abans de Sant Joan de Vilatorrada (Editorial Efadós) i recentment ha estat reconegut en diversos certàmens literaris. En aquest 2025, va ser guardonat amb la Flor Natural en el I Jocs Florals del Poble de Puig-reig, va obtenir un accèssit al millor poema en el XXXII Premi Literari Miquel Bosch i Jover i va ser finalista del 8è Premi Ribera d'Ebre de Poesia Recitada.

El poema premiat en el Premi de Poesia Jove de Centelles 2025 és el següent:

LA GUERRA A PROP DE CASA
La guerra
també es va viure 
a prop de casa.
Ho recorda silent
una fossa al marge
d'una carretera oblidada
enmig del bosc sec
de la plana.
Ningú sap qui són
els soldats que allà descansen, 
entre romaní i ginesta,
i amb una capa 
d'agulles de pi 
per flassada.
Quan surt el sol,
escolten els ocells refilar
mentre enyoren la veu
de les seves mares.
Quan es fa de nit, 
preguen als estels
que donin records
a la canalla.
Si pogués, 
els hi endevinaria el nom,
perquè després de tants anys,
poguessin tornar a casa.