L’afecció evitativa es desenvolupa generalment durant la infància com a resposta a experiències relacionals amb figures de cura que han estat emocionalment distants, inconsistents o poc accessibles.

Aquesta manera d’establir vincles pot afectar profundament la manera com una persona viu les seves relacions afectives al llarg de la vida.L’afecció evitativa és un dels quatre principals estils d’afecció identificats en la teoria de l’afecció, juntament amb l’afecció segura, l’ansiosa i la desorganitzada. Les persones amb un estil evitatiu tendeixen a mostrar una forta necessitat d’independència emocional i sovint eviten la proximitat o la intimitat emocional, fins i tot en relacions importants.Aquest estil es forma com a estratègia d’autoprotecció davant d’un entorn on les necessitats emocionals no han estat degudament ateses. Així, l’infant aprèn a no expressar les seves emocions ni buscar consol, perquè no espera una resposta reconfortant.Les persones amb una afecció evitativa presenten una sèrie de trets comuns en les seves relacions:Dificultat per expressar emocions: Són persones que poden sentir emocions profundes, però tenen problemes per compartir-les amb els altres.

Evitació de la intimitat: Tendeixen a mantenir una certa distància emocional en les relacions, evitant compromisos o situacions que impliquin vulnerabilitat.
Necessitat d’independència: Sovint valoren molt la seva autonomia i poden interpretar la dependència emocional com una debilitat.
Dificultat per confiar: Són persones que els costa confiar plenament en els altres, especialment en contextos afectius.
Rebuig o incomoditat amb les mostres d’afecte: Poden sentir-se incòmodes amb la proximitat física o amb demostracions obertes d’amor i suport emocional.

Autocontrol emocional extrem: Sovint reprimeixen les seves pròpies emocions i poden mostrar-se freds o distants.Tot això pot dificultar la creació de vincles sans i profunds. En les relacions de parella, per exemple, pot portar a una falta de comunicació emocional, conflictes derivats de la percepció de fredor o desconnexió, i una incapacitat per gestionar adequadament les necessitats emocionals de l’altre. A més, pot generar un cercle viciós: la persona evitativa, en intentar protegir-se de possibles decepcions, es distancia, i això pot ser interpretat per l’altra persona com una manca d’interès o d’amor, afavorint el trencament o la frustració mútua.Tot i que l’estil d’afecció s’arrela sovint en les primeres etapes de la vida, no és immutable. Amb consciència, treball personal i sovint amb l’ajuda de la teràpia, és possible desenvolupar formes més segures de vincular-se. El primer pas sol ser reconèixer l’estil evitatiu i comprendre d’on prové. A partir d’aquí, es pot treballar per desenvolupar habilitats emocionals com la comunicació assertiva, l’expressió dels sentiments o la tolerància a la vulnerabilitat.