El Departament d'Agricultura treballa per mantenir i conservar una població de cabres equilibrada segons la capacitat de l'hàbitat que té la muntanya de Montserrat.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació fixa en 439 exemplars les cabres salvatges (Capra pyrenaica) que viuen dins l'àmbit de la muntanya de Montserrat. Aquesta xifra és lleugerament superior a la del cens de l'any passat, que va ser de 401, i ve propiciada per les bones condicions de l'hàbitat, tot i l'aprofitament cinegètic que es fa a la zona de caça controlada. Tenint en compte l'edat, tant mascles com femelles continuen a l'alça, mentre que el nombre cabrits roman estable. Aquestes dades s'obtenen a partir del cens que es fa a l'hivern, que és l'època de zel en què els mascles i les femelles adultes es reuneixen.

La població de cabres de Montserrat no ha assolit encara la capacitat de càrrega del sistema, però cal continuar incidint en les mesures de gestió de l'espècie per tal que el nombre no continuï augmentant. Aquest 2025 es continuarà concedint permisos per capturar exemplars i contribuir, així, a establir un equilibri ecològic que permeti que la seva presència sigui compatible amb els diferents usos que hi ha a la muntanya. La gestió també permet controlar que aquesta població no s'expandeixi fora dels seus límits, on pot patir danys i/o perjudicar les activitats humanes.

Amb l'objectiu de mantenir i conservar una població de cabres salvatges homogènia, equilibrada i estable, tenint en compte la capacitat de càrrega que té aquest hàbitat i els resultats dels censos anuals, cada temporada de caça, durant el mes de maig, es fixa un aprofitament cinegètic controlat, compatible amb la resta d'activitats i usos de la muntanya. Els tècnics del Departament d'Agricultura elaboren un pla tècnic de gestió cinegètica, on es determina el nombre de captures que es podran dur a terme durant la temporada.

Per practicar aquestes captures s'atorguen uns permisos, primer a caçadors locals i després a no locals, subjectes al pagament d'unes taxes. Aquests permisos s'han d'executar amb la modalitat de caça per acostament i sempre acompanyat per un guarda de reserva de fauna o un agent rural responsables del control de la cacera. Seran ells qui portaran el control i decidiran l'animal a abatre en cada cas i la distància dels trets per garantir al màxim la seguretat. Així mateix, s'estableix un calendari amb les dates concretes de les caceres, que va de novembre a gener.

Posteriorment, amb la col·laboració dels Agents Rurals i el guarda de la Reserva, també es fan caceres selectives per tal d'assolir el nombre que s'ha determinat en el pla tècnic. Actualment, donada l'orografia de la muntanya, l'única gestió possible per controlar la població de cabra salvatge és l'aprofitament cinegètic. S'han plantejat altres mesures, com ara l'extracció d'exemplars vius per repoblar altres zones, però la dificultat de trobar zones on poder sedar els animals i transportar-los sense que pateixin o morin no ho ha fet possible de moment.

Censos de la població cada vegada més precisos amb el suport de la Unitat de Drons del Cos d'Agents Rurals

El passat 24 de desembre de 2024, es va fer el cens anual per establir la població de cabra salvatge amb recompte per observació directa dels animals. Es va dur a terme en un sol dia per tal d'evitar comptar el mateix animal dues vegades, amb sis equips compostos per agents rurals, personal i guardes de la Reserva del Departament d'Agricultura, i es comptaven simultàniament les parts altes i baixes del massís. A més dels equips de recompte, els dos últims anys s'han incorporat dues unitats de drons del Grup de Suport Aeri del Cos d'Agents Rurals, una a la cara sud i l'altra a la cara nord, per abastar dos dels sis transsectes a explorar.

A Catalunya era molt abundant, sobretot al sud i al Pirineu, però va recular molt a causa de la caça i de l'aparició de la sarna. Actualment se'n troba, principalment, a la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit i el seu entorn, a la Zona de Caça Controlada de Montserrat, al massís del Montgrí i al Parc Natural del Montsant. Del 2014 ençà, se'n tornen a veure alguns exemplars al Pirineu, fruit d'un projecte de reintroducció al vessant occità.