Entre els favorits hi destaquen els de pinyons per sobre de tot, acompanyat dels de coco i els de xocolata.

Això no obstant, la creativitat dels pastissers ha dut a crear variants com els de ratafia amb músic o els de praliné, però també d’altres amb formes de fantasma o carabassa. Pel que fa als ingredients, no s’ha experimentat un encariment de productes com l’ametlla o el pinyó, motiu pel qual no es preveu una pujada del cost del panellet. El gremi estima que cada família hi invertirà entre 20 i 22 euros.

La previsió de vendes d’aquest 2024 és molt semblant a l’any passat, tot i que podria despuntar un pèl si es manté l’ambient fred i tardorenc d’aquests darrers dies. Dels 11 milions de panellets que el gremi preveu que es venguin, la majoria, uns 6, seran de pinyons, convertint aquest panellet en el rei indiscutible i sense rival de la Castanyada.

“A les botigues el client demana panellets tradicionals, de pinyó, de coco, d’ametlla, de xocolata, els ossos de sant o el de codony, que són els panellets que realment més surten i la gent més els agrada, però sobretot el de pinyó, que és el rei de la festa”, explica en declaracions a l’ACN el president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Miquel Zaguirre. Malgrat això, cada any s’incorporen nous sabors i varietats, que obren el producte a nous públics.

“Cada pastisseria fa entre 20 i 30 varietats de panellets, com el de ratafia amb músic, realment totes les pastisseries artesanes tenen una gran varietat”, afegeix. Aquesta creativitat és pròpia i característica dels obradors artesans del país, que ideen i creen un tipus de producte amb què no pot competir el panellet industrial que es pot comprar en supermercats i grans superfícies.

“La clau és la composició, és un panellet que està fet amb ametlla, ous i sucre, res més, no hi cap el moniato, la patata o l’aigua que podem trobar, potser, en algunes elaboracions industrials”, afegeix Zaguirre. Una altra característica és el tipus d’elements que s’hi afegeixen: “Tenim fruits secs com el pinyó del Montseny, l’ametlla Marcona de Tarragona o les nous de Girona i Lleida. Llavors, els fem servir per fer productes de millor qualitat”, assenyala Zaguirre.