Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
La prèvia de la Copa Federació que es jugarà aquest dissabte al Congost a les set de la tarda
Aquest serà el 14è enfrontament entre Manresa i Cornellà en terreny manresà, d’ençà un primer enfrontament que data del 12 de desembre de 1969 (Regional Preferent) i que va acabar amb golejada blanc-i-vermella (7-1).
El més curiós és el fet que hi ha un abans i un després en els anteriors tretze enfrontaments. Un abans, quan al camp del Pujolet els sis enfrontaments van culminar amb victòria local, i un després, quan en set enfrontaments en el Congost tan sols en una ocasió el Manresa ha pogut doblegar la resistència dels verds. I va ser en el darrer enfrontament en lliga (4 de setembre de 2005, Tercera Divisió), quan dos gols de Roger Pont i un altre de Soler van segellar una última victòria manresana de la que aviat es compliran dinou anys.
Un gol de Gil Muntadas a l’afegit de la primera part (45+1) va condicionar el guió d’un partit que ja havia quedat condicionat minuts abans (32’) quan l’àrbitre Aguayo Prieto va deixar el Manresa amb deu jugadors, arran de la vermella directa ensenyada a Salva Torreño. A la represa Gil Muntadas signava el seu doblet particular (67’) i Àlex Iglesias, en pròpia porteria (79’), tancava el marcador amb el 0-3 definitiu. Va ser un hola i adéu del Manresa en una Copa Catalunya que s’acabaria enduent l’Andorra en la final que el va enfrontar al Badalona Futur.