La proposta d’enguany seran 100 dies de transhumància, fent camí d’anada i tornada, doblant quilòmetres i multiplicant les activitats.

L’Associació Camí ramader de Marina ha organitzat la segona edició de “Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori” després de l’èxit que va obtenir la iniciativa l’any passat. La bona resposta de la societat en general i l’interès que va aixecar la proposta ha fet que, enguany, “Camins de vida 24” hagi ampliat l’activitat; es farà recorregut d’anada i tornada, entre l’Alt i el Baix Penedès i la Cerdanya. Seran 100 dies de trajecte, entre el litoral i les pastures de la Bollosa (Llívia) i el Carlit, a 2.100 metres- En total, 460 quilòmetres de ruta, travessant desenes de municipis i diferents comarques catalanes. I durant el camí, que farà el pastor Dani Giraldo i el seu ramat de 120 cabres murciana-granadines, multitud d’activitats a cadascun dels pobles i municipis per on passarà el bestiar, amb xerrades, conferències, debats, activitats lúdiques, culturals, pedagògiques i festives. I milers de fotografies i vídeos i moltes emocions!.

Preparatius i programa 

El dissabte 29 de juny ja va arrencar el trajecte del bestiar. La sortida del camí serà el 4 de juliol des de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), i dissabte, 6 de juliol, a Vilanova i la Geltrú, es farà la inauguració oficial. La primera part del camí arribarà a Gombrèn (Ripollès). Els dies de pastura d’estiu, entre Gombrèn i Llívia, farà que el ramat estigui entre el Ripollès i la Cerdanya del 31 de juliol a l’11 de setembre per iniciar, a partir d’aquesta data, el retorn a la plana. L’arribada a Santa Margarida i els Monjos, el 6 d’octubre, coincidint amb la Fira de la Transhumància, serà tota una festa. Podeu consultar el programa al complet a: www.camiramaderdemarina.cat L’objectiu de Camins de vida és el de reivindicar la transhumància, el territori, el pasturatge, la tradició, la cultura, els camins ramaders i el patrimoni. La iniciativa vol evidenciar als ulls de tots el servei que ofereixen els pastors al desenvolupament rural sostenible i a la comunitat en general. 

El desbrossament

Entre les múltiples activitats programades en el projecte, les cabres passaran més dies de transhumància en determinats pobles del recorregut. Són aquells municipis que aprofitaran el pas del ramat per a netejar lleres i sotabosc; les cabres fan un treball minuciós de desbrossament, de forma natural, ecològica i beneficiosa pel territori. Per exemple, se’n beneficiaran d’aquest servei els municipis de Gombrèn (les cabres faran neteja de camins) o Fontanals de Cerdanya i Alp, on les cabres es passaran més d’una desena de dies, a peu de riu Segre, fent desbrossament d’aquest entorn. Serà una forma de reivindicar, també, que la pastura de ramats en entorns naturals és una eina de gestió forestal sostenible per a la gestió del risc d’incendis forestals. Els ramats controlen el creixement i redueixen vegetació herbàcia i arbustiva, eliminant així combustible vegetal. Contribueixen també a crear discontinuïtats de vegetació i compartimenten el paisatge (per exemple, mantenint prats o obrint i recuperant camins) que són de gran ajuda per controlar i reduir la propagació del foc.

Biodiversitat

La ramaderia extensiva ha estat una activitat de milers d’anys que ha modelat el paisatge i que ha creat una relació de dependència, de manera que el paisatge depèn dels ramats per mantenir la seva estructura i biodiversitat. Els ramats aporten fertilitat i dispersen les llavors afavorint la restauració i dispersió d’espècies vegetals. També fan aquesta tasca de dispersió amb el trasllat de llavors en el seu pèl. A més a més, de la seva presència se n’aprofiten insectes i petits animals.

Estudi alimentari

Cal destacar que, aprofitant la transhumància, es farà un estudi sobre la melassa i les seves propietats com a suplement alimentari a les cabres. Aquest treball es farà conjuntament entre la Universitat de Lleida i les empreses Tecnovit i la Cooperativa Salelles. Aquesta última empresa proporciona pinso ecològic pel ramat. La col·laboració entre la universitat, les empreses i l’entitat confirma l’interès d’aquest projecte sostenible i les múltiples variants avantatjoses que possibilita i que han de repercutir en el sector de la ramaderia.