Aquests càlculs poden causar molèsties considerables i afectar la funció dels ronyons. Solen formar-se quan hi ha un desequilibri en les substàncies que formen l'orina. Les principals causes inclouen: Manca d'hidratació: La manca d'aigua pot concentrar les substàncies en l'orina, facilitant la formació de càlculs. Dieta rica en sals i proteïnes: El consum excessiu de sodi, calci i proteïnes, especialment de carns vermelles, pot contribuir a la formació de càlculs. Factors genètics: Algunes persones tenen una predisposició genètica a desenvolupar càlculs renals.
Infeccions urinàries recurrents: Les infeccions poden afavorir la formació de càlculs. Altres estats mèdics: Malalties com la gota o altres trastorns metabòlics poden augmentar el risc de sofrir de càlculs. Els símptomes dels càlculs renals poden variar, però sovint inclouen: Dolor agut: Molèstia intensa a la part baixa de l'esquena o al costat, que pot irradiar cap a l'abdomen o l'inguinal. Hematúria: Presència de sang en l'orina. Nàusees i vòmits: Acompanyats sovint de dolor intens. Micció dolorosa: Experimentar dolor o molèsties en orinar.
Tractament En cas de càlculs renals ja presents, el tractament pot variar des de l'observació fins a procediments mèdics o quirúrgics, depenent de la grandària i la ubicació del càlcul. Algunes de les opcions inclouen: Teràpia amb ones de xoc: Onades de xoc per descompondre els càlculs en fragments més petits. Litotrícia ureteroscòpia: S'insereix un tub prim en la uretra per treure o trencar els càlculs. Cirurgia: En casos més greus, pot ser necessària una intervenció quirúrgica per extreure els càlculs. |