El treball s'ha dissenyat conjuntament amb institucions i entitats dels municipis que integren el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

El diputat d'Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, i l'alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, han presentat el pla de futur del cim de la Mola, el punt més elevat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situat dins del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental). El document recull un conjunt d'actuacions per conservar els valors naturals, històrics i culturals d'aquest indret tan emblemàtic, alhora que pretén compatibilitzar l'activitat turística, esportiva i econòmica del territori.

"Es tracta d'un document viu, que vol fer front als importants reptes ambientals que ens obliga la situació de canvi climàtic que estem patint. Amb aquest pla passem d'un model de gestió antic a un de nou on treballem cap a la reorientació del cim per preservar l'entorn natural i el conjunt monumental", ha assenyalat Xesco Gomar. Les accions s'orienten a millorar l'estat de conservació de l'espai, on se situa el monestir de Sant Llorenç del Munt, del segle XI, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983.

El conjunt monumental −que ha acollit els serveis de restauració, d'informació i de divulgació cultural i ambiental− se situa en una superfície de sòl protegit, d'alt interès arqueològic i paleontològic, actualment molt degradat. L'elevada freqüentació (al voltant de 177.000 persones visiten anualment el cim) i el trànsit d'animals de càrrega (el transport de mercaderies es fa amb aquests animals, ja que no s'hi pot accedir amb vehicle motoritzat) ha incidit en l'erosió del sòl, amb impactes negatius en els ecosistemes naturals. D'altra banda, l'equipament compta amb unes infraestructures de producció d'energia obsoletes, que funcionen amb combustibles fòssils, i l'espai no disposa d'un sistema d'abastament d'aigua amb suficient capacitat per fer front als episodis de sequera.

L'educació ambiental, a l'epicentre dels serveis

"La primera activitat que ha d'acollir un espai natural és l'educació ambiental", ha subratllat Xesco Gomar.  El pla de futur de la Mola situa com a servei principal el relacionat amb la divulgació del patrimoni natural i cultural. El monestir i els entorns acolliran activitats d'orientació, informació i guiatge dels valors naturals, culturals i territorials. La resta de serveis s'aniran definint a partir de criteris ambientals. El document preveu disminuir  un 44% de la demanda energètica, un 61% el consum d'aigua, un 90% el volum de mercaderies i un 95% les deixalles, xifres que comportaran la reducció del nombre de transports.

Calendari

El calendari de treball s'inicia el 23 de gener amb la revisió, condicionament i millora d'espais i elements. Els punts que es mantenen oberts són l'església, la sala mirador i el pati del recinte i es continuen prestant els serveis d'informació als visitants, recollida de residus, seguretat del recinte, servei de lavabos i neteja i manteniment del sistema d'aigües residuals.

El pla preveu, alhora, la millora i condicionament d'aparcaments i actuacions per disminuir l'erosió i la pressió del sòl al cim i el seu entorn, uns treballs que seran finançats amb 390.000 euros del fons europeu Next Generation. El document també recull la redacció d'un pla director del BCIN, que analitzarà i elaborarà propostes d'actuació de restauració del conjunt monumental protegit.

El conjunt d'actuacions del pla de futur suposen una inversió de 2,6 milions d'euros i s'aniran desenvolupant progressivament amb la finalitat que estiguin executades durant el primer trimestre de 2027. El pla de treball s'ha dissenyat conjuntament amb institucions i entitats dels municipis que integren el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'ha debatut en el si de la Comissió Consultiva i el Consell Coordinador, els dos òrgans  de govern del Parc Natural.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el primer espai natural protegit de l'Estat espanyol, té 13.694 hectàrees, que es reparteixen entre Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental). El Parc Natural treballa amb la Carta europea de turisme sostenible (CETS), certificació atorgada per la Federació Europarc a aquells territoris que, mitjançant un procés de treball participatiu, defineixen una estratègia de turisme sostenible per protegir aquests espais.