Desdoblar la C-55 en el seu tram sud (Abrera-Manresa), no és un acudit dels convocants del tall, sinó la resposta a l’alta sinistralitat, a la gravetat dels accidents, a resoldre la ratera que suposa el migrat disseny de la via, que també segresta el progrés econòmic i social de les comarques centrals. Les autoritats de Catalunya ens tenen deixats a la mà de Déu, pel que fa a inversions en infraestructures viàries, i restem condemnats a l’ostracisme des del restabliment de la Generalitat de Catalunya.
La densitat de trànsit de la C-55 va dels més de 45.000 vehicles diaris a la ronda de Manresa, als més de 33.000 vehicles diaris entre Castellbell i Monistrol de Montserrat, passant per més de 25.000 vehicles en els trams de menor densitat. (Segons les dades del Departament de Territori). Si ho comparem amb les directives de la Unió Europea que recomanen el desdoblament urgent en el cas de superar densitats de trànsit de 15.000 vehicles diaris, queda palesa la incompetència i la manca d’empatia amb les víctimes de la C-55, per part dels distints governs que han passat pel Departament de Territori.
Sembla que el Departament de Territori, des de 1999, estigui tornant hipotètics favors, a la concessionària Autema ( Ferrovial, Abertis), ja què des de llavors hi ha abocat a la ratlla de 500 milions €., justificant-se en una pretesa necessitat de traslladar trànsit de la C-55 a la C-16 i que mai han aconseguit. Amb aquest regal econòmic, hauríen pogut desdoblar la C-55 sencera més de dues vegades. S’haurien evitat moltíssimes víctimes mortals, moltíssims accidents molt greus, una altíssima sinistralitat, i hauríen posat en solfa, la vitalitat en matèria de comunicacions viàries l’economia de les comarques centrals. |
