El Pou de la gallina de gener, que fa un recorregut per les diferents espècies d’arbres que hi ha al nucli urbà de Manresa, acompanyat de textos de Jordi Badia, Josep Camprubí, Pol Casas, Yolanda Esteve, Pol Huguet, Antoni Llobet, Zulima Martínez, Josep Morral, Josep Tomàs Cabot i Ariadna Torres. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és Artur Gannau Jaumandreu, històric activista cultural i emprenedor.

A la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, però també dels dels carrers. Milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il·lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.