L'exposició "El romànic del temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona" que acull el municipi de Súria fins a l'1 d'octubre, és una síntesi de la mostra que es va poder visitar a la seu central de la Diputació, a l'edifici Can Serra, durant els mesos de febrer i març de l'any 2020, però que a causa de la pandèmia de la Covid-19 va haver de tancar les seves portes.

L'exposició és una mostra de les característiques arquitectòniques i funcionals de diferents edificis, exemplificats en els casos del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), de l'església de Santa Maria de Matadars (el Pont de Vilomara i Rocafort) i del monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà). Paral·lelament, explica el procés de restauració que ha fet el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) en aquests monuments i que en garanteix la conservació per a les generacions futures. En la rodalia d'on es troba la mostra, en les darreres dècades aquest Servei ha intervingut al castell, a l'església del Roser i a l'ermita vella de Sant Salvador del Quer de Súria, al conjunt de Coaner, al castell de Callús i al nucli antic de Castellnou de Bages.

Un cop finalitzades les restriccions post pandèmia l'exposició s'ha pogut veure, al monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà, al de Sant Miquel de Cuixà (França) i ha continuat itinerància pels municipis del Pont de Vilomara i Rocafort, de Sant Pere Sallavinera i, fins ara, que arriba a Súria. La mostra també es pot visitar virtualment a la pàgina web de l'SPAL. És previst que continuï la seva itinerància durant el mes d'octubre a Vic.

Sobre l'exposició

Des de fa més de cent anys, la Diputació de Barcelona ha salvaguardat i restaurat alguns dels edificis més representatius del romànic català del temps d'Oliba (972-1046). L'exposició mostra, mitjançant documents gràfics i una maqueta, les característiques arquitectòniques i funcionals d'aquests edificis, exemplificades en els casos del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, l'Anoia), de l'església de Santa Maria de Matadars (el Pont de Vilomara, el Bages) i del monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà, el Berguedà).

També s'explica el procés de restauració que hi ha efectuat el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, que s'encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i que en garanteix la conservació per al gaudi de les generacions futures a través d'estudis previs, projectes i obres.

El monestir de Sant Llorenç  és un dels grans conjunts monàstics catalans. Està situat estratègicament prop de l'aiguabarreig dels rius Bastareny i  Llobregat, on, segles a venir, es fundà el poble de Guardiola de Berguedà. Va ser protegit per la casa comtal d'Oliba des de mitjan segle X i ell mateix, encara infant, va assistir a la consagració de la basílica romànica del cenobi l'any 983. Ha estat restaurat en dues fases, entre els anys 1982-1988 i 1996-2008. En la primera es va recuperar l'alçada interior original de les naus de l'església, l'espai de la cripta i el campanar. En la segona, l'espai original del temple, les ales que restaven dempeus de l'antic claustre, l'antic hospital i la contemplació de l'interior de l'església tal i com es trobava al segle XV, amb la tribuna central.

Oliba va exercir de noble, abat i bisbe de Vic a partir del 1018, i va viure les profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques produïdes a Europa occidental entorn de l'any 1000. En aquest context, va obrir-se pas un nou estil artístic, el romànic, al qual s'adscriuen castells, esglésies i monestirs construïts o reformats per iniciativa d'Oliba. Aquests tipus d'edificis es van convertir en elements vertebradors del territori i de la població que els habitava, en ple procés de feudalització d'una zona de frontera sota domini del regne de França, que limitava amb l'Al-Andalus. La corporació ha intervingut en 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs romànics d'aquella època, que es concentren, majoritàriament, en les comarques barcelonines.