El Pou de la gallina, que publica el número 400, en què aporta deu reflexions sobre els canvis que la ciutat ha viscut des de 1987 en diversos àmbits, i que la publicació ha mirat de reflectir a les seves pàgines en aquests més de 36 anys.

Quan l’any 1987 la revista es va publicar per primera vegada ja ho va fer amb la voluntat de ser un mitjà d'informació i opinió. Un espai de debat que afavorís la reflexió local amb noves idees i també amb un punt d’humor. Al cap de 400 números podem parlar d’un renovat miracle ignasià: El Pou de la gallina ha sortit puntualment cada mes i, tot i que no sempre hem aconseguit encertar-la –les idees costen, l’humor és fràgil– la voluntat hi ha estat de manera innegable. I Manresa ha anat fent el seu curs fins al punt que, mirant aquell 1987, bé podem dir que la ciutat no és la mateixa.