La Maria té la sort de tenir molts arbres al seu jardí, però n'hi ha un que és tot un misteri, perquè en floreixen peixos, estrelles, núvols i crisàlides de papallones nocturnes. Quan acaba la primavera, però, com tot allò que té i dona vida, els seus fruits desapareixen amb calma i harmonia. María José Ferrada ens convida, amb un text intens narrat en tercera persona i múltiples nivells de lectura, a fer-nos preguntes sobre l'existència i els cicles de la vida, tal com ho fa el seu alter ego a través de la nena protagonista. Al llarg de les pàgines, i gràcies a les paraules justes, a les imatges i a la interpretació de cada lector, descobrirem que la Maria, com tots els fruits evocats dins aquest misteriós arbre, passa a millor vida.
Les il·lustracions de Miguel Pang Ly, esbossades en un viatge a Cambodja i acabades a casa nostra, són com una dansa simbòlica de múltiples colors sobre fons blancs; representen formes vegetals diverses, i saben interpretar i transmetre l'atmosfera misteriosa que el relat necessita. Potser aquest maridatge entre continents i cultures fa que l'obra respiri llibertat creativa i una gramàtica visual atractiva. No és, doncs, estrany que l'obra, publicada per primer cop en castellà el 2016, guanyés, entre d'altres, el Premi Junceda. |
