Porta diverses derivades, però pel que fa a temperatura, és una pujada global planetària. A més a més, tenim a l'Atlàntic nord una temperatura superficial de l'aigua del mar com mai s'havia vist. Això és energia perquè els huracans que es produeixin, puguin ser ben intensos. Dels huracans se'n diuen moltes coses. Aclarim conceptes. Hi ha una escala de forces per catalogar-los anomenada Saffir-Simpson. Grau 1 suposa vents entre 118 i 152 quilòmetres per hora sostinguts i onades al mar d'1 metre. Grau 5 suposa vents superiors a 250 quilòmetres per hora sostinguts i onades de més de 6 metres.
Per què nosaltres no tenim huracans? La resposta està en dos motius principalment. D'una banda, es necessita una determinada circulació de vents que només es dona en l'àmbit d'uns 10 graus nord i sud respecte a l'Equador i, d'altra banda, es necessita una temperatura superficial de l'aigua del mar, gran part de l'any, superior als 27 graus. Els huracans, per exemple, de l'Atlàntic es formen en les proximitats de l'Àfrica occidental i l'Atlàntic central. Després, els vents de l'est de latituds baixes les fan progressar cap a l'Amèrica Central i el Carib.
I en acabat moren, quan es desplacen cap al nord o, són impulsats cap a l'oest per sobre dels 45 graus nord pels vents del corrent en Jet i que circulen d'oest a est. Curiosament, tot i no tenir huracans a casa nostra, un jesuïta anomenat Pare Benet Vinyes i nascut a Poboleda (Priorat), va anar a viure al Carib. Instal·lat a l'Havana els va estudiar i cap al 1870 en va publicar les lleis de formació i evolució, des de llavors, poc s'han modificat. El que si s'ha modificat és la seva detecció, predicció i seguiment. Actualment, les pèrdues de vides humanes, es compten per desenes o centenars. A mitjan segle XX i fins als anys noranta, les pèrdues podien ser de milers de víctimes. |
