L'espai neix per cobrir les necessitats alimentàries de la població en situació de vulnerabilitat des de l'acció col·lectiva i l'autoorganització com a alternativa a l'assistencialisme.

La cinquena convocatòria del projecte Lliures dirigida a projectes socials que fan front a la pobresa, l'exclusió i les desigualtats, ha rebut cinquanta-quatre propostes d'arreu del territori català i han estat sis les seleccionades per a rebre l'impuls del projecte al llarg d'un any en forma de finançament econòmic (120.000 euros en conjunt) i acompanyament tècnic. Una d'elles és l'Ateneu Popular La Sèquia que rebrà 22.500 € per crear un menjador comunitari a Manresa.

El seu objectiu és cobrir les necessitats alimentàries de la població més vulnerable sota principis d'horitzontalitat, d'assemblearisme i d'autogestió. És a dir, a diferència del concepte de menjador social de caràcter assistencialista, les persones que rebin un plat calent seran també partícips de la gestió i la governança. 

"Tradicionalment, s'ha afrontat la necessitat alimentària amb lògiques assistencialistes que no impliquen a les persones i que les deshumanitzen perquè no tenen en compte la seva diversitat. Per això, no només creiem necessari abordar-la, sinó que volem fer-ho des del suport mutu que construeix comunitat i enforteix l'emancipació de les classes populars", apunta Marc Garcés, representant de l'Ateneu.

D'aquesta manera, l'Ateneu omplirà el buit existent avui a Manresa on no hi ha cap iniciativa ni pública ni privada que ofereixi aquest servei. El suport de Lliures es destinarà majoritàriament a adequar les infraestructures de la cuina i del menjador. A més d'abordar l'emergència alimentària, aquest nou espai també apostarà pel consum d'aliments de productors locals i, amb el seu funcionament, contribuirà a enfortir el teixit popular de Manresa vinculat a la Comunalitat Urbana de Manresa, la Xarxa de Suport Mutu del Barri Antic, la Xarxa d'Estructures Populars i Comunitàries (XEPC).

David Fernàndez: "El poder col·lectiu creix quan ens trobem i desapareix quan ens separem

La Comunal de Sants (Barcelona) va acollir l'acte de presentació el dimarts 11 de juliol que va comptar amb totes les seleccionades i amb representants de les tres entitats impulsores de Lliures: Xavier Antich i Montse Ortiz per part d'Òmnium Cultural, David Fernàndez de Coop57 i Teresa Crespo de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). A més, també hi va haver estands per conèixer projectes de convocatòries anteriors com la cooperativa Terram (Terres de l'Ebre), #ActFem de Plàudite Teatre (l'Hospitalet de Llobregat), Supercoopera (Sabadell) i l'Ateneu Popular Sa Fera Ferotge (Blanes) i espai per a la distensió i l'humor amb el monòleg de Març Llinàs i la música llatina de La Niña Mai. 

Del conjunt d'iniciatives presentades a la convocatòria, se'n desprèn un augment de la urgència per cobrir les necessitats més bàsiques i, alhora, una tendència a allunyar-se de l'assistencialisme per abordar-les des dels enfocaments comunitaris pels quals aposta Lliures i que impliquen les persones afectades des de l'autoorganització, l'arrelament i l'enxarxament territorial, el suport mutu i la participació.

En l'obertura de l'acte, conduït per la periodista Gemma Garcia Fàbrega, David Fernàndez (Coop57 - projecte Lliures) assenyalava la necessitat de continuar impulsant respostes col·lectives en un context de cronificació de les desigualtats: "La idea d'un sol poble no pot existir quan en termes socioeconòmics en som tres perquè, actualment, el 33% de la població catalana viu en situació d'integració plena, el 37% en precarietat ininterrompuda i el 30% en exclusió. Per això ens unim en xarxa: el poder col·lectiu creix quan ens trobem i desapareix quan ens separem".