«La situació vergonyosa del nucli històric de la ciutat necessita d’accions rotundes per recuperar-lo, o el perdrem definitivament».

Un canvi agosarat: expropiar els terrenys sense propietari reconegut i comprar els terrenys buits o les edificacions en estat ruinós. El casos del Casco Viejo de Vitoria-Gasteiz als anys 80, el de ¡Ciutat Vella de Barcelona als 90, i el del barri de Kreuzberg als 80 i 90 són referents que l’equip d’urbanisme d’Impulsem, dirigit per Jesús Alonso (ex-degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Pèrit assignat per temes urbanístics pel TSJC i de l'Audiència Nacional) proposa seguir per a la transformació del nucli antic de Manresa, salvant és clar, les distàncies de significació històrica, mida, posició territorial i característiques del Centre Històric de Manresa respecte d’aquests nuclis esmentats. Aquest equip creu que Manresa s’ha quedat a mig camí. Més enllà de les promocions de FÒRUM, empresa pública dedicada principalment a la promoció d’habitatge, cal aprofundir en la línia de la segona experiència, la del barri de Ciutat Vella, a Barcelona. Per a Joan Vila, «Si els propietaris no poden o no volen cuidar el centre històric l’Ajuntament haurà de facilitar que altres ho puguin fer».

Els objectius principals en aquest sentit han de ser : 1) obtenir o recuperar la propietat dels edificis del Centre Històric per mitjà d’accions combinades de caire administratiu i/o judicial, com en els nombrosos casos de sòl edificat o no, sense propietari conegut, que, prèvia recerca de la situació registral de cadascuna de les finques, s’obtindria sòl o sòl i sostre, ja sigui per tancament del títol successori via demanda judicial, per falta de persones que tinguin dret a heretar, o bé instant la immatriculació a favor de l’Ajuntament. 2) concertar / negociar / adquirir edificacions o solars al centre històric que tinguin alguna de les següents característiques: • sòl amb propietari conegut, però vacant, és a dir, sense edificar • sòl edificat amb propietari conegut, però en estat manifestament ruïnós (ruïna física i/o jurídica ) • sòl edificat amb propietari conegut, però manifestament rehabilitable. Les accions s’haurien, si més no, de prioritzar en base al sòl vacant edificable i en base als nivells de deficiències de les edificacions. No és cap secret que, d’aquesta manera, Manresa tindria la clau per tal de desenvolupar seriosament més polítiques públiques decididament significatives en matèria, tant de rehabilitació urbana del parc edificat públic i privat, com de generació d’habitatge social de promoció pública en règim de tinència, o, sobretot, de lloguer. Les propostes socioeconòmiques Per a Impulsem, aquesta acció principal s’ha d’acompanyar d’una mena de pluja fina d’accions coordinades amb altres polítiques de revitalització, com per exemple sòciosanitàries, econòmiques i culturals, permetrà avançar cap a un Centre Històric amb veritable qualitat de vida que permeti recuperar la memòria històrica de la ciutat i disposar d’un teixit urbà i un parc d’habitatge renovat, amable i del qual els manresans i manresanes ens en puguem sentir orgullosos. A nivell socioeconòmic, doncs, en paral·lel amb les accions urbanístiques s’hauran d’abordar els diferents usos i potenciar-los. Segons Joan Vila, «és evident que això no ho pot fer un sol ex-regidor obscur i mentider, ni un alcalde extremadament vanitós, sinó que ho ha de dur a terme un equip de professionals qualificats amb experiència multidisciplinar, perquè no és una actuació purament urbanística sinó també de revitalització social».

En aquest sentit, l’equip d’Impulsem proposa atacar els diferents usos urbans al centre històric: - L’ús d’habitatge, complementat amb l’ús comercial en plantes baixes, es reconeixen universalment com aquells elements capaços de regenerar els teixits urbans als Centres històrics de les ciutats. - L’ús comercial. Carrer Nou, Carrer del Born o Carrer Sant Miquel son alguns referents històrics del comerç local que, dissortadament, s’han anat apagant. Cal una aposta decidida per recuperar les botigues de proximitat perquè són un element revitalitzador clau. - L’ús docent universitari, son claus en la revitalització dels centres històrics. Hem de permetre que el projecte de la Fàbrica Nova permeabilitzi al centre històric i que, per tant, els estudiants hi facin vida seguint, en certa mesura, el que ha anat aconseguint la UVIC a Vic o la facultat de comunicació i relacions internacionals de la Blanquerna al barri del Raval de Barcelona. - L’ús gastronòmic. L’aire fresc que ha començat a la plaça de l’Ajuntament a nivell de restauració i que, posteriorment, s’ha anat estenent a alguns carrers limítrofs gràcies a emprenedors valents i compromesos amb la ciutat, s’ha d’anar estenent i que es materialitzin nous bars i restaurants a la zona com a eina de revitalització. El carrer del Balç pot ser un espai a recuperar per a usos d’oci i turisme. Per a Jesús Alonso, «no es pot negar que ens espera una tasca certament feixuga i que l’esforç econòmic haurà de ser important, determinat i sostingut, però també cal tenir en compte que, amb l’actual aposta unànime de tota l’esfera pública europea per la rehabilitació (concepte que incorpora el segell de sostenibilitat) i un marc econòmic favorable, ens podria facilitar una mica la feina. És el moment clau, i inexcusable, de jugar fort i propiciar aquells escenaris.» Estratègies conjuntes, feines compartides Val a dir que, al Centre Històric, òbviament, les polítiques esmentades s’han de treballar conjuntament amb els agents veïnals i els col·lectius socials, econòmics i culturals del barri per tal de cercar la complicitat i l’acceptació social dels processos participats per la ciutadania com a factors de la deguda transparència de la gestió i de garantia d’èxit. Segons Joan Vila, "ens amoïna veure l'escassa importància que els grups municipals, malgrat fer falques molt estètiques, donen a l'urbanisme de casa nostra. Níngú, llevat d'Impulsem, fa una aposta decidida per revertir la situació actual i futura ja que en les seves files no hi hem vist ningú especialitzat en fer-ho, i òbviament no correspon a l'Alcalde treballar aquestes accions" Convé encarar les actuacions amb un Pla de caràcter global i consensuat, per tal d’abordar les problemàtiques.

El Pacte de Ciutat, el Comissionat, el Pla de Govern el PIRCH o Fòrum són alguns dels marcs, mecanismes i eines dissenyades amb el pas dels temps perquè la intervenció sigui ordenada i tingui un consens de ciutat que no pugui ser utilitzada de forma partidista. Per a Jesús Alonso «Per tal d’avançar decisivament, caldria aplegar els avenços i experiències positives i aprendre de les errades comeses fins ara. És necessari, per tant, un plantejament renovat, que comporti l’ elaboració d’un Pla Director Urbanístic amb visió estratègica, com la del PIRCH, que sigui molt participat, actualitzat, integrador i pràctic per talque defineixi el punt d’inici, fins a on hem arribat i, del que ens falta per fer, com ho farem. Aquest Pla Director Urbanístic (PDUCH) seria el disseny i el motor de l’actuació, i des d’Impulsem Manresa convidem a tots els actors a mobilitzar recursos i voluntat per a posarho tot en pràctica. » Per a Joan Vila, «es tracta, clarament, d’un repte majúscul de Ciutat, i es necessitarà voluntat política, rigor, professionalitat i, sobretot, ambició i capacitat de treball.» Una situació vergonyosa El Centre Històric de Manresa ( CH)engloba una superficie de quasi bé475.000 metres quadrats de sòl i poc més de 250.000 m2 de sostre i hi habiten més de 7.700 persones, és a dir, més d’un 10% de la població manresana.

Tot i això, segons les dades de l’Ajuntament publicades l’any 2018 el 54% dels pisos del Barri Antic van ser construits abans del 1900 i si ens enfoquem en l’espai del centre històric s’estima que quasi una quarta part de les construccions tenen més de 50 anys. En resum, tenim el punt nuclear de la ciutat en estat ruinósfísicament, i vergonyós emocionalment. Actualment el Centre Històric és, doncs, un teixit urbà molt complex en un espai que es troba en hores baixes. Dit això, també cal remarcar-ne les seves fortaleses i, per tant, és innegable que disposa d’una identitat pròpia i càrrega emocional i simbòlica per a la ciutat que el fa crucial pel desenvolupament de la ciutat. Impulsem Manresa proposa entomar el repte amb mesures dràstriques de caire urbanistic que ataquin l’arrel de la problemàtica i una aposta decidida amb mesures socioeconòmiques per retornar el barri a la posició que li pertoca. Algunes de les problemàtiques urbanístiques detectades al Centre Històric El C.H. s’integra, fonamentalment, d’edificacions dedicades a l’habitatge (77,56%) i a equipaments (16,41%) principamentmuniciapals.

La part restant (6.03%) fa referència a 37 solars buits que son edificables. El més preocupant, però, no deixa de ser la constatació que el comerç s’ha anat morint, doncs només hi queden 288 comerços actius i el 17% dels habitatges del Centre Històric de la ciutat es troben buits (1.495), sabent que la xifra ha anat creixent degut a la degradació dels edificis. El centre històric s’ha anat degenerant per falta de manteniment i d’accions decidides per lluitar contra el pas del temps. És habitual veure edificis tapiats, abandonats, solars buits o inclús edificis apuntalats per fora amb un estat evident de ruina i de risc pels vianants.

El problema principal és, com deia l’arquitecte Pere Santamaría en un estudi recent, que el 54% del sostre té gran densitat d’edificació que, degut a la seva excessiva fondària fan difícil assolir les condicions d’habitabilitat; un 31% té un estat de conservació deficient o molt deficient dels seus sistemes constructius, fet que en algun moment podria generar fins i tot problemes de seguretat; i un 24%, requeririen d’actuacions urgents per perills imminents. Hi ha 34 terrenyso punts del C.H. que presenten totes els aspectes i patologies al mateix temps. Per tant, perill, insalubritat i inhabitabilitat. La situació urbanística no és, doncs, gens fàcil. Dit això, en els darrers anys s’ha formulatun Pla Integral de Revitalització del Centre Històric (PIRCH) , un pla estratègic que vol ser unfull de ruta a seguir d’aquí al 2030 en els barris que conformen aquesta zona emblemàtica de la Ciutat, i que recull86 actuacions, agrupades en 14 objectius estratègics i 23 objectius operatius,que al nostre parer és insuficient per manca de visió estratègica que es queda en les superficialitats i no entra a combatre els problemes.Algunes de les problemàtiques que apunta aquest pla son conegudes: • Carrers estrets i irregulars, i amb poca llum. • Edificis deteriorats i poc eficients energèticament. • Habitatges buits, alguns d’ells ocupats. • Poca disponibilitat de places d’aparcament públic i privat. • Mobilitat reduïda de vehicles de motor i dificultat en l’accessibilitat a peu o en bici. • Percepció de poca atractivitat comercial (locals antics i buits, reduïda superfície comercial dels locals). • Representació important de població vulnerable (migrants, gent gran, famílies amb pocs recursos). 

Percepció d'inseguretat. • Poques zones verdes i espais comuns. • Absència d’equipaments universitaris i de recerca. Les fortaleses del Centre Històric Manresa, i en concret aquesta zona, te fortaleses i actius molt importants de caire patrimonial, d’identitat, culturals, turístics, comercials, dotacionals, i associatius. El PIRCH en reconeix els següents: • Zona urbana amb personalitat, que concentra un valuós patrimoni medieval, barroc, modernista i industrial. • Espai amb fort component emocional pels manresans i manresanes, que dota d’identitat pròpia la ciutat i la seva ciutadania. • Concentració d’oferta cultural, artística, turística, gastronòmica i nocturna.

Ambient bohemi que atrau gent jove. • Nous comerços d’autor, i botigues amb productes de proximitat. • Eix de serveis i equipaments públics (administratius, de salut, turístics, culturals, formatius, esportius). • Diversitat cultural, ètnica i generacional de la població. • Zona de poc trànsit rodat i, per tant, de baixes emissions. • Teixit associatiu actiu i noves iniciatives ciutadanes. Els models que inspiren el projecte d’Impulsem Per abordar el projecte que Impulsem ha desenvolupat han partit de models d’èxit, que han esdevingut paradigmes de les intervencions urbanístiques i socioeconòmiques als centres històrics i altres barris degradats arreu d’Europa: 

El cas del Casco Viejo de Vitoria-Gasteiz als anys 80. En el cas de Vitoria-Gasteiz, la inversió en infraestructures va anar pel davant de tot: actualitzar i urbanitzar carrers i xarxes de serveis. Sense una base renovada no es podien assolir altres objectius. Ara, des del 2014 ja s’han implementat estratègies de naturalització. - El cas de la Ciutat Vella de Barcelona als 90. És l’exemple més proper ja que tracta del districte de Ciutat Vella a Barcelona. En aquest entorn es va realtizar una inversió més lenta però sostinguda en el temps per reformar en carrers i infraestructures clau. La recepta va ser posar en marxa una política d’intervenció molt potent sobre la part construïda.

És a dir, adquisició massiva de sòl i sostre perquè PROCIVESA (Promoció Ciutat Vella,S.A. ) es convertís en el principal operador immobiliari per tal d’estabilitzar el mercat i més tard passar a l’acció i rehabilitar-lo. - El cas del barri de Kreuzberg al Berlin de l’I.B.A. 1986 també als 80 i 90. És un dels barris mes característics d’Alemanya per al gran presència i concentració d’immigració turca. Les actuacions es van centrar en fomentar les accions rehabilitadores als habitatges amb aportacions públiques que arribaven fins i tot al 70%.