Per la candidata d’En comú Podem a Manresa, “el que va proposar el candidat Bacardit, no és útil socialment, no és eficaç econòmicament i mostra un gran desconeixement de la funció dels serveis socials” i rebla que només serveix d’eslògan per fer el que “fa sempre la dreta, intentar estigmatitzar a les persones en pobresa o vulnerables, posant especialment el focus en les nouvingudes, que han de recórrer als ajuts i serveis socials”.

Per Querol, a més de mala idea és una irresponsabilitat, ja que segons explica, “el que proposa Bacardit, implementar la recepta electrònica, suposaria un altíssim cost, disminuït greument les ajudes que es poden donar actualment a Manresa”. I ho explica amb dades i xifres “només cal mirar les dades publicades per la Diputació de Barcelona referides a la mitjana de diners per habitant de la província de Barcelona destinats a ajuts d’urgència social – no hi ha xifres públiques desglossades per ciutats, lamentablement-.” La xifra d’aquesta mitjana, són 9 euros. Comptant que a Manresa ens trobéssim en aquesta mitjana i no per sota -que és molt possible, vist que no ens en sortim amb la desigualtat rampant de la ciutat- si ho multipliquem per 78.000 habitants, ens dona una quantitat de 702.000 euros i rebla Querol, “només per posar en marxa aquest sistema possiblement caldria una quantitat entre 70.000 i 90.000 euros, sense comptar amb les hores que el personal funcionari hi hauria de destinar, hores que costen diners”.

Tot això, apunta Querol “sense saber si hi ha un frau real”. No hi ha estudis sobre el frau en els ajuts socials, però sí sobre altres prestacions com l’Ingrés mínim vital i aquest no arriba a l'1%. Així, la candidata es pregunta “i sí en lloc de fixar-nos en perseguir la gent, malgastant diners que no ajudarien ningú, optem per una Manresa i un país més just, concentrant-nos en perseguir el frau fiscal? Aquest sí és conegut i puja al 20% i continua “aquest frau suposa un 9% de la recaptació de l 'IRPF i significa un 0,7% del PIB.” Això, sí, rebla Querol “en aquest cas , els defraudadors són rics i poderosos”. Querol, li reclama a Bacardit “que amb aquestes dades, faci números i contesti si prefereix els euros a la mà de les persones que ho necessiten per alimentar-se o pagar la llum o posar-los en una tecnologia per controlar no se sap ben bé què o qui”. Finalment, apunta la següent reflexió “l’únic patrimoni de la gent que no tenim patrimoni són els nostres serveis socials, de salut i l’educació”, i que qualsevol “en algun moment ho podem necessitar“ i afegeix “als polítics que representem la gent treballadora ens pertoca defensar-ho amb dents i ungles ”, i afirma que “amb aquests prejudicis cap a la seva pròpia ciutadania, Junts no pot seguir governant a la ciutat, de cap manera ”.